TU M'HAS ENSENYAT A VEURE LA VIDA DIFERENT

Un relat de: Úrsula
TU M’HAS ENSENYAT A VEURE LA VIDA DIFERENT



Avui he complit 13 anys i els meus pares m’han dit que ja m’han escollit marit. Sembla que és el fill del joier i siguem de la mateixa edat.
Oriol, que es com s’anomena el xic és molt simpàtic, però a mi no m’agrada, no senc papallonetes a la panxa quan el veig, tan sols és un bon amic.
Oriol porta molts anys damunt de mi, no para de preguntar-me: com estic, si ja tinc nuvi, a mi no es que no m’agrade que em pregunte, de fet m’encanta que els xics tant com les xiques i la meva familia es preocupen per mi. He de dir que ell és el meu millor amic de la infància, però el que passa és que des de que vaig veure a un noi anomenat Rodolf, molt guapo i ben plantat, no me’l trac del meu pensament, no pare de parlar d’ell amb les meves amigues,... Les meves amigues em diuen:
-Úrsula, si tant t’agrada perquè no quedes amb ell, xarreu, passegeu,... i si ell el vol, segur, segur, segur que et diu alguna cosa, eixe xic es veu molt atrevit.
Jo sempre dic el mateix i és veritat, jo soc una xica molt tímida, vergonyosa i no em senc una persona com totes.
Les meves amigues sempre estan diguen-me que quede amb ell, no paren! 

Hui he tornat a tropessar en ell, hui es la segona vegada que el veig, he segut un poc més atrevida i li he preguntat si em podia donar el seu mòbil per a quedar d’ara en davant. Me l’ha donat, hem continuat xerrant en el parc. Xerrant, xerrant, els dos a la mateixa hora em callat i em dit:
-Tens nuvi?
Ens hem posat rogets com una tomaca, els dos hem dit que no, jo li he preguntat que això com podia ser, que ell era un xic molt guapo i ben plantat. Ell no m’ha respost i m’ha dit que jo també ho soc, aleshores jo li ho he negat, ara mateix no ho se perquè.
Des d’aquell dia no pare de pensar en ell.
Hui a la tarda m’havia dit la meva mare, Júlia, que em tenia que casar amb el fill del joier. Jo que ja feia temps que m’agradava Rodolf i llegia molt llibres, un d’ell anomenat “Si tu em dius vine ho deixo tot però diguem vine” d’Albert Espinosa, és el llibre que més m’ha agradat. Però li he dit a ma mare que jo havia llegit una revista que parlava sobre l’amor i posava:
Si t’agrada algú pel seu físic ,no és amor, és desig.
Si t’agrada per la seva intel•ligència, no és amor, és admiració.
Si t’agrada per la seva riquesa, no és amor, és interès.
Però si no saps perquè t’agrada... llavors això si que és amor.
Així que li vaig dir:
-Mare, el que tu vols és que em case amb el fill del joier per a ser rica, i a mi eixe xic no m’agrada, m’agrada un noi anomenat Rodolf, viu en Xacú, un poble de l’interior de Vanaló.
Ma mare no em va contestar, sabia que tenia raó.
Al cap d’ unes setmanes, ens vam tornar a veure i ell em va dir que des del dia que em va conèixer no para de pensar amb mi, diu que soc la noia més guapa de tota Xacú, em va preguntar si volia ixir amb ell. Jo no m’ho vaig pensar, de seguida li vaig dir que si i li vaig contar que cada vegada que el veia sentia com papallones a la panxa. El que passa es que jo em veig molt lletja a comparació d’ell. Ell, el meu amor de la meva vida, em va dir amb les paraules més dolces del món:
-Carinyet, la bellesa està a l’interior, tu eres molt bonica per fora i molt més bonica per dins. Tu eres i has de ser “la meua xica”.
Els dos es vam donar un dolç petó.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Úrsula

Úrsula

3 Relats

0 Comentaris

1356 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00