Tu ets la meva vida i la meva obsessió (part I)

Et tinc al davant,
et veig,
hem mires,
ens mirem,
però no ens diem res...

Hem moro de ganes de parlar amb TU,
però no sé què dir-te.
No sé com explicar-te tot el que vaig sentir i,
encara sento per TU.

No sé com dir-te que des de fa molt temps...
t'estimo...
segurament massa...
potser ja t'he idolatrat,
qui sap...
potser t'he convertit en la meva principal obsessió...
tan fa...
això no li importa a ningú...

Jo,
només jo...
sé que t'estimo...
amb bojeria,
estic convençut de què,
ningú t'estimarà tant com jo t'estimo ara.

No sé com dir-te com t'arribo a estimar.
És un amor sense límits,
un amor infinit.
No sé com dir-te que no puc viure sense TU.
Que visc gràcies als records,
records que tinc de TU i jo...
i que...
no m'agrada viure només de records,
per més macos que siguin.

Encara ara perdura en la meva ment aquell instant...
en qué quasi ens besem.
Aquell instant on quasi reafirmem el nostre amor,
l'un envers l'altre.

Ara hagués preferit que hagués sigut un somni,
per poder dir com a mínim això,
que era una somni.

Però no va ser això,
va ser un fet,
un fet real que...
no va succeir...

Ara m'arrepenteixo i,
no puc fer-hi res...
a part de dir-te tot el que et vaig estimar,
i et segueixo estimant ara,
i fins al final dels meus dies.

Ara ja has marxat,
no sé on ets,
et busco,
no et trobo...

Et necessito al meu costat...
perquè...
T'ESTIMO!