Tu ets jo

Un relat de: NdEada

Per aquell sonriure preciós que em va cautivar, per aquestes mans que no em van amollar en ningún moment, per aquets ulls verds que son la meva vida, per la teva paciència, pel teu amor, per tantes coses, això es per tu.

La teva personalitat, simplement especial, únic, irrepetible, com el sol en la nit, com l´ona dins l´aigua en calma, com aigua en el desert, com la mort i la vida a la vegada. Tu i només tu em dones la vida i me la lleves, em poses el somriure cada matí i fas de mi una millor persona.

Encara me'n record d'aquella primera vegada, quant et vaig veure, només em vas sonriure i em vas saludar.
Vam anar xerrant cada cop que ens trobavem, ens contavem els nostres problemes i compartiem moments que es feien més freqüents dia a dia.
Tants de records que podem guardar, i si existeixen es gràcies a nosaltres, perquè diuen que les coses existeixen perquè algú pensa amb elles, sino, deixarien d´existir.

Sí, no ho neg, va arrivar un moment que no podia estar sense tu. Què em vas fer?
I buscant un amic en tu, vaig trobar el que no esperava.
Cada cop em quedava més dies tancada dins la meva habitació, fent d´ ella un món diferent, miran-te per dins una pantalla, llegint les teves lletres, expressant el que sentia amb paraules, fredes, molts de cops sense sentit. I es per això que avui t´escric.

Quants de cops et vaig donar les gràcies per haver-me descobert? I cuants de cops et vaig donar les gràcies per existir? No va ser fácil en cap moment, tots dos ho sabem, un amor que cada dia pareixia més imposible ens va sorprendre a tots, i vas arribar així de sobte fican-te dins la meva vida com qui no vol, fent que els dies no foren una rutina, pero et necesitava aquí amb mi, no a cents de kilòmetres com estavem abans.

Pot ser va ser la diferència de edad la que ens va frenar, pot ser el teu treball allà, la familia, els amics, la importància que li vam donar a la opinió que tengués l´univers sobre nosaltres.
Te´n recordes amor meu? Tu vas ser el meu regal! Aquell 3 d´abril d´aquell any, jo només cumplia 15 inocents anys quant el teu correu em va fer pegar un bot de la cadira.
Quin vespre mes emocionant…I ara, ara que ja ha passat un any i set mesos, ara que ja fa temps que et tenc en mi, puc donar gràcies a aquella força que algú ens va enviar, allò que va sortir del no res i ara s´ha convertit en tot el que desig en la meva vida.

Tantes coses que mai t´he pogut dir, tant em vas canviar i tant vas donar per mi, que ni amb una vida podria pagart-ho, només puc dir-te que tot el que sents dins el teu interior, tot el que hem anat construint durant tot aquest temps, tot això només es nostre, teu i meu.
Tantes declaracions que han fet fort el nostre amor, tantes caricies i petons que els dos guardavem dins aquell saquet, tantes abraçades de cotó que esperaven a que tu venguessis amb jo, tants de niguls que van passar mentre t´esperava, pareixia inalcançable tenirte, però mai em vaig cansar, per això es va cumplir.

Ara et mir, mentre escric tot això, estàs dormit damunt la meva cama i no em moc massa per a no despertar-te, no saps que estic parlant de tu, et dic que t´estim, et dic que ets tota la meva vida i que aquesta flama que vam encendrer aquell 3 d´abril no s´apagarà mai.
Que perduri en el temps el nostre amor, que passem cents d´anys junts, que poguem riure de tot i que no es separi mai el camí que ens va unir.
Deman massa? Simplement et deman que no em deixis, que no em mollis mai la mà en aquesta vida plena de perills, que només tenguis ulls per a mi i que el teu cor bategui com sempre davora el meu.

Gabriel, se que si això ho llegeixes plorarás, se com ets. Plora, sonriu a la vegada, pataleja, això és per sempre.
Amor, amistad, familia, quantes coses puc esperar de tu. Cap declaració d´amor que pugui fer en la meva vida, dirá més que la imatge del meu rostre sonrient, plorant d´emoció perquè estàs amb mi.

I després de demostrar el meu amor per tu, l´únic que queda per dir…T´estim, més que a res.

Voldràs casar-te amb mi?





Comentaris

  • No ho deixis de fer.........[Ofensiu]
    angie | 13-12-2005 | Valoració: 8

    ni l'estimar a aquest nin ni escriure el que sents....

    Ha estat emocionant llegir-te, doncs miro enrera uns 20 anys i veig la meva mà fent de les paraules tota una declaració....

    Au, maca, benvinguda de nou

    Ja tens una lectora més,

    angie

  • Ànima bessona[Ofensiu]
    Carme Dangla | 11-12-2005 | Valoració: 10

    T'he llegit i he vist reflectits sentiments com els meus, t'assembles a mi i alhora ets tan diferent…
    M'agrada molt com expresses l'amor que tens, és un sentiment que jo he descobert fa poc i que ara encara m'emociono més quan el llegeixo d'altre persones, especialment si son de la meva edat, jo també sóc del 89 però no faré els 16 fins el dia de Nadal.
    Escrius amb el cor i això és molt bonic, es nota que els teus sentiments et desborden i que els vols compartir.
    Jo, visc a una cas a la muntanya, a la serra del Montnegre, els dies clars com avui, si pujés a la carena i m'enfilés a la torre per damunt dels arbres, amb una mica de sort veuria el Puig Major, ens separa una mica d'aigua, però som molt prop. Quan estalviï una mica m'agradaria venir a Mallorca i conèixer en persona a aquests escriptors que publiqueu a relats, algus dels quals, a vegades m'escriuen correus.
    M'agrada la diversitat.
    Una abraçada d'una col·lega que també està enamorada.

    Carme
    carmedangla@gmail.com

  • És molt i molt maco!![Ofensiu]
    pseudo | 07-12-2005 | Valoració: 9

    Els sentiments inexpresables que es senten estan enamorat, queden ben clars!

    Enhorabona!

Valoració mitja: 9