Tu ets capaç

Un relat de: L'escriptor mediocre

Vull arribar més enllà, on ningú més ha arribat. Vull ser algú especial, estar a l'èlit mundial, mantenir-me eternament viu a les enciclopèdies i llibres escolars. No fa pinta de ser fàcil, i és que ningú va dir, a l'hora de signar el contracte de la vida, que aquesta seria fàcil. Només hi ha dos casos: els que neixen, i els que es fan. Té més mèrit fer-se, però a mi tan se val, arribaré allà dalt i tothom haurà de callar, al veure que faig el que vull, en detriment a les seves queixes, crítiques i bromes al respecte. Tot té un límit, però jo em pregunto: fins on arriba el meu? Puc somniar, desitjar i demanar al cel, a l'infern o als diners, però t'has adonat de que no faràs res del que vols si no hi poses ganes?
Lluita, estudia, plora, enamorat, mantente viu, però si ho estimes de veritat, acabaràs agafant el que ara acaricies. No t'aturis, tu ets l'únic, tu ets original i el més important: tu ets capaç.

Comentaris

  • optimisme sa[Ofensiu]
    foster | 27-08-2005 | Valoració: 7

    el teu relat m'ha recordat (amb força anys de diferència i, també, força més clatellades al demunt) el meu "Un tipus dur". Crec que ambdós respiren un optimisme sa davant d'això que tots aprenem de seguida a mida que creixem: que la vida no és un camp de roses!
    vinga, a reveure
    foster