Cercador

Llista categories

Tu em fas volar (passió)

Un relat de: BOLZANO

Després de molts dies he tornat a tenir notícies teves. Sí, ho havíem parlat, res de promeses que no puguem complir; res de paraules que es s'emporti el vent; res de correus que no tornem a utilitzar; res d'adreces que oblidarem fàcilment. És per això que m'ha fet tanta il·lusió rebre el teu correu.

No vull llegir entre línies, encara que la temptació és gran; no vull llegir allò que no està escrit, però les relacions humanes són tan complicades que potser hi hagi un missatge xifrat.

Per què complicar-se tant la vida? per por, per falta de seguretat; per no creure que veritablement pugui passar. Sí, ho havíem parlat, que tot té seu temps, però, quin és el temps que ens volem marcar?

Sóc inexpert en aquestes situacions i, sí, tinc por, ho reconec, a no saber fer bé les coses, a no mirar l'agulla del rellotge, a ofegar-te abans de llençar-nos al mar, doncs la meva passió es desenfrenada des del primer dia que varem parlar, i potser tu sents el mateix, però vols fer les coses a un altre ritme.

Per què ens costa tant dir les coses tal com són? Porto dies preparant-me tant per a una resposta afirmativa, com per a una negativa. Sí, ho havíem parlat, però, i si un en vol més?; apostar a guanyador serà jugar a perdedor? No, aquí ningú no perd, ni tant sols jo que sóc el que intento de llegir entre línies; jo ja he guanyat una amiga; i tu? Podries dir el mateix, que has guanyat un amic, però, i si la teva minutera vol marcar una hora que jo no sé veure? Potser, després tu podries dir que et sents perdedora, encara que recorda que ho havíem parlat.

No sé, potser demà em tregui els contrapesos que vaig posar als meus peus en mirar-te als ulls aquella albada de principis d'agost, i et truqui per explicar-te, sense por a equivocar-me, que tu em fas volar.

Comentaris

Afegir comentari

el final =D[Ofensiu]
ullsvermells | 29-06-2007
el final es genialissim és clar, sencill i tendre.
m'ha encantat el final.
referent els meus relats... n'he penjat un altre però...no és tan ... tan com els altres. és estrany i "sadic? (es podria dir sadic?xd) "
p.d: espero amb aquesta post data no doldret ni ofendret simplement dirte adéu i merci per totes aquelles clases perque a mi mha entristit no trobar un comentari a les meves notes aquest trimestre perque els teus comentaris sempre em feien creure forta, capaç i el comentari que amb més ilusio esperava no i era. Puder era simplement falta de temps però no dir-me adéu l'ultim dia i això em fa sentir molt culpable per l'ultim examen, la nota no era com sempre però un mal dia el té tothom no ho sé xd aquest no és el lloc i poder no el moment però simplement ho havia de fer xd no m'ho retreguis xd. Segueixo recordant els dies que em feies costat, a les clases un dia en concret amb la mort d'un familiar, poder ten trobes vint al llarg de l'any però a mi aquell em va tocar. xd
Si t'ofen ho sento però ho volia fer.
i tu a nosaltres pensar[Ofensiu]
albamartin | 09-05-2007
Ens ha deixat sense paraules. No reconeixiem aquesta part tan tendre i dolça.
I la veritat..és que és molt difícil no llegir mai entre línies...sempre tenim una petita esperança que no vol acabar de fer-se conèixer, donada una situació semblant.

I què millor que l'experiència per poder descriure aquells sentiments quasi invisibles quan no s'han viscut mai?=)

cynthia,
alba.
A vegades...[Ofensiu]
Maria Sanz Llaudet | 03-12-2006 | Valoració: 10
sembla que tot seria més senzill si fossim capaços d'expresar-nos amb paraules clares i deixar-nos de missatges xifrats i/o subliminals. Però sóm diferents i les relacions humanes tendeixen a complicar-se precisament per aquests llenguatges que sovint hem d'endevinar. Per altra banda, potser això, el fet d'haver-nos d'esforçar per entendre a algú que estimem, és un estímul i un repte que ens ajuda a crèixer com a persones.
M'agrada molt com ho has sabut expresar i el missatge que té implicit el teu relat.
Felicitats
Les persones sovint ens compliquem[Ofensiu]
Ligeia | 29-11-2006
El teu relat m'ha fet pensar en les "rallades" que de vegades ens fem donant voltes a un pensament relativament senzill.
M'ha agradat com has portat el relat. Una bola que cada cop es fa més grossa i què al final, de cop, es desenreda per descobrir-nos amb claredat el pensament del protagonista.

Encantada de llegir-te!