TU (ell) .... JO( ella)

Un relat de: silenci_fosc

TU...
La mires desitjant perdre't entre els seus braços. Embogit de ganes de fer-li de tot. Imaginant ben a prop teu la seva pell, suau, dolça, jove,,,,
Vols que sigui teva. Tota teva.
T'apropes intentant complaure la teva ansietat de submergir-te en el seu cos. Sense por. No tens cap motiu per fer-te enrera. Ho tens tot al teu favor.
Mirada penetrant. Cos d'atleta. I un cert encant que t'inventes sempre que' t convé.
Li ofereixes una de aquelles mirades teves que fa caure a tota dona en el teu joc. ( si, a mi també m'hi pots fer caure...) Et mira i et dedica un dels seus somriures més encantadors acompanyat d'un xic de provocació com dient-te que vol apropar-te.
Tu, que ten adones del seu consentiment, no t'ho penses dos cops i la convides a prendre una copa.
Ella evidentment accepta. I entre copa i copa acabeu la nit en un hotel de merda però suficientment confortable per poder endinsar-te en el seu ésser i dir-li adéu quan surti el sol...

Si, ell... aquest ets tu

JO.....

La miro desitjant perdre'm entre els seus braços. Embogida de ganes de fer-li de tot. Imaginant ben a prop meu la seva pell, suau, dolça, jove....
Vull que sigui meva. Tota meva.
M'apropo dissimulant l'excitació del meu cor, amb por de que se n'adoni del estat de nervis que m'envolta sempre que m'hi veig reflectida en els seus ulls.
Si sospités potser s'allunyaria i no la vull perdre.
Amb veu mig plorosa, m'explica que va fer ahir a la nit.
Em diu que va conèixer un home amb mirada penetrant, cos d'atleta, i un cert encant que tants cops ha trobat a faltar en els homes. ( Intens però fugaç en aquest cas...) L'escolto, maleint la sort d'aquell cabró, i morint d'enveja.
Li ofereixo una copa i entre copa i copa continua explicant-me com van arribar a l'hotel i van acabar lliurant-se tots dos al plaer del sexe. Sense imaginar-se que l'endemà ell marxaria sense dir-li ni tan sols el seu nom.
Ella plora. L'abraço. Eixugant-li a l'hora les llàgrimes i dient-li a cau d'orella que no s'ha d'amoïnar que segur que hi ha algú en aquest món que ho hagués donat tot per tenir la sort d'aquell porc. Desitjant despertar cada dia amb ella al seu costat...
Em dedica un dels seus somriures més sincer i gratificant. Em fa un petó a la cara mentre m'abraça i ens diem adéu per retrobar-nos demà a l'institut.

Si, ella... aquesta soc jo.

Comentaris

  • OSTRES...[Ofensiu]
    Avril | 10-05-2006 | Valoració: 10

    És un relat dur i am molt realisme... dues noies... l'una estima l'atre i una no vol més que una simple amistat. Ignorant tot el que passa per dins de l'altre ... És massa dur i fins que no ho passes no ho pots dir. Això et pot arribar a destrossar la vida però també te coss bones. (encara que no compensen ni de bon tròs les dolentes) . La cosa bona és que desprès surten relats com el teu que fan que comparteixix experiència amb altres persones. Gràcies per fer-me veure que no sóc l'única que em sento així cada segont que passa.

    -S.Y.

  • La vida és molt injusta!!![Ofensiu]
    NASIO | 24-03-2006 | Valoració: 9

    Sempre hi ha coses que desitgem i, que pel motiu que siga, cauen en mans d'uns altres que sempre pensem que no les sabran aprofitar. Però, pot ser el que ens caldria a tothom, es morar tot això bo que tenim i que els manca als altres per començar a gaudir i aconseguir allò que no tenim. Ho sento! M'he posat filosòfic... M'agradat molt. Continua així!

  • Hola!![Ofensiu]
    fada_negra | 05-03-2006 | Valoració: 8

    Ostres,molt bó...Aixó passa moltes vegades...Tu et tornaries boig x fer aixó i un altre ho fa,i ho desaprofita...aix...

Valoració mitja: 9