Tu, absència

Que bonic seria tot si la realitat podes ser com aquest somni.
T'agraeixo el teu comentari, trobo que tens una visió molt oberta i entenedora del que volia expressar. Ara ja estic bé, però m'ha ajudat molt el teu punt de vista,molt encertat.
L'últim relat que m'han publicat, "L'altre nivell", també va de un somni meu. Crec que t'agradaria.
Una forta abraçada i fins aviat.
Naiade

Són estranyament misteriosos els camins de la ment; allí hi conviuen la realitat i els somnis, entre uns límits diluïts i elàstics.
Els pensaments agafen vida pròpia, els records es vesteixen de llums i ombres, els somnis abracen i esquerden la coherència.
Tinc la sensació de que em queda el cap ballant en un temps abstracte al llegir el teu poema.

Sentir que els somnis són lluny d'aquells que ens acompanyaven és com excavar entre caus d'absència.

Crec que has aconseguit trasmetre moltes emocions amb poques paraules.
El contrast entre la primera i la segona part del poema li donen molta força.

Una abraçada i fins aviat!

una paraula. M'ENCANTA!