Tu a Vigo i jo a Madrid [Infidelitat]

Bon dia, va dir en Roger mentre s'acostava cap al llit amb una safata. Era l'esmorzar, i hi duia una tassa de cafè, un suc de taronja acabat de fer, torrades amb melmelada de maduixa i una ensaïmada.

- Bon dia - Va respondre ella, mentre se li acostava per fer-li un petó.
- Has dormit bé?
- Millor que mai - Va dir somrient.
- Has de fer alguna cosa avui?
- No, fins demà no tinc la reunió amb els de l'empresa japonesa.
- D'acord. Esmorzem tranquil·lament doncs?

Van prendre's l'esmorzar que havia preparat en Roger estirats el llit. Es miraven i no els calia que es diguessin res. Amb la mirada s'ho deien tot.

S'havien conegut tres anys enrere en una conferència a Nova York. Des d'aleshores havien viscut una història d'amor plena de passió, d'amor descontrolat. Ella, però, vivia a Madrid i en Roger a Vigo, de manera que només es veien un parell de dies a la setmana, que eren els que en Roger havia de passar a Madrid per qüestions de feina.

I aquells dos dies eren els ella esperava amb més ganes i amb més nerviosisme alhora. Eren els dies els quals estava amb la persona a qui més estimava en aquest món. I per ella aquells dos dies no tenien preu. Eren la recompensa a tants anys d'estar sola.

- Roger, t'estimo... Com mai m'hagués pensat que es podia estimar. - I es va acostar per fer-li un petó. - Ets la persona a qui fa anys que espero i la qual pensava que ja no trobaria mai.
- Jo a tu també t'estimo Alba...

Ella va apartar-se bruscament d'en Roger i se'l va quedar mirant amb cara de sorpresa.

- Alba? Jo em dic Laia!

I tot es va ensorrar.