Tu a Vic i jo a St.Quirze

Potser el fet de que no coneguis el web, i per tant, el fet de que sàpiga que no llegeixes el què hi pugui escriure, han fet que no escrigui res directament relacionat amb tu... però tot i això, també vull dedicar-te un espai... perquè el temps què hem passat juntes, i els moments què hem compartit omplen un gran lloc en el meu cor.

Aquest finde tampoc... Tampoc ens hem pogut veure... A vegades potser no me n'adono, però sé que et trobo a faltar. Que el teu buit em deixa un espai massa gran dins meu. Tu a Vic, i jo aquí. Quants cops ens hem vist aquest any? No ho sé pas, la veritat... però sé que no masses... Ha sigut un any especial: el primer any d'universitat per les dos, un any de noves amistats, de noves experiències... un any que ha passat volant! Potser això ha fet que el no tenir-te a prop a vegades no em fes sentir buida... la rapidesa dels dies, el pas del temps... Potser m'ha ajudat a no sentir-te tan lluny.

Aquest cap de setmana ens veiem? Ostres! Tinc esplai, tu tens sortida, dinar amb els avis, visites familiars... estudi!

No! no pot ser... El proper? Potser... potser si, el pròxim potser si...

Un altre cap de setmana sense veure'ns... Les setmanes passen ràpid. Divendres ja és aquí. No ens solem veure els divendres. Tu estàs a jazz, i a les nits no tens energies per sortir (ho entenc perfectament... tota la setmana fora, fa que al tornar estiguis rebentada!). Dissabte. De tant en tant, després de l'esplai, passo al vespre per casa teva (em ve de pas... i és un bon moment per fer-te una visiteta...). Però són curtes estones... i a vegades no arriben ni a curtes (no hi ets...). Un altre dissabte sense poder quedar. Diumenge. El diumenge és aquell dia en què tothom aprofita per estudiar i acabar la feina que potser per mandra o per falta de temps ha quedat enrederida durant la setmana. No, avui tampoc. Diumenge tampoc.
Un altre cap de setmana...
Un altre cap de setmana sense veure'ns...

Però la distància no impedeix que et segueixi estimant tant com sempre! Ni que tingui ganes de veure't! I xerrar amb tu! Tot el què hem viscut aquests últims anys ha fet que et converteixis en una de les persones més importants de la meva vida i que siguis una peça clau dels meus dies!
La distància només fa més difícil el veure'ns... però no deixaré que em robi a una de les millors persones que he conegut mai!!! Potser no ens veurem cada dia... potser no ens veurem ni els caps de setmana... però sempre seràs a prop meu, sempre et sentiré propera! I la teva alegria sempre em farà somriure!

T'estimo molt Núrieta!
Mua!