Truita.

m'he equivocat, perdona.
(si els debats de l'Àgora fossin així no me'n aniria al llit tan deprimit)

La mare que et va... És boníssim! Vaja una sorpresa!
Avui he tingut una mica de temps per a llegir-te i ha sigut un agradable descobriment, amb texts que van des de la ironia sincera fins als sentiments més despullats; tot plegat amb una rítmica molt personal.
Moltes gràcies pel concertet que tu i el teu colega flamenc ens vàreu llençar pel damunt, "artistassu".
Perdona que no et faci cap anàlisi sobre aquesta profunda obra però penso que aquesta espècie de parella de iaios que t'has inventat (no em preguntis perquè però m'he imaginat com si fossin els dos vellets del xou dels teleñecos; si, aquells dos paios rondinaires que feien càustics comentaris del que veien des de les alçades del palco) han expresat d'una manera immillorable tots els dubtes que el text original em plantejava.
Gràcies!

què és primer, l'ou o la gallina?

vaja, no crec estar en el millor estat per a comentar-te seriosament, i ho faré un altre dia (ho prometo).

Però ara sí, des de l'emoció al cor dels sons de la teva guitarra, de les paraules cantades conjuntament de Llach, Dylan i Clapton... et vull enviar una forta abraçada de complicitat, per a les gallines, els ous i les truites! Que acompanyades d'una mica de pà amb tomàquet i amigable conversa... són el millor que es pot desitjar en aquest món tan nostre! Són la vida en essència!

Un plaer haver compartit aquesta vetllada, i espero que sigui la primera de moltíssimes més!

atram

que hi manca una gran part, a aquest poema. És intens i sublim, evidentment, i toques temes molt profunds com ara la superació humana, que se pot veure en el pagès arrabassant el tubercle (patata) de la terra; i també la masturbació masculina, reflectida en l'ou. Tot i això, com dic, hi falta un component essencial. Xitus, cony, que no hi has posat ceba!!

Re-benvingut a RC. Un plaer conèixer-te, sentir la teva guitarra i xalar de la teva companyia.

NiNeL - Xinel

Ostres, he de dir que, com a mínim, és un relat divertit. Crec que t'hem de felicitar per haver-lo fet i tenir ... els dos ous... per 'riure-te'n' de tots nosaltres i, fins i tot, (perquè no?) de tu. Molt irònic, sens dubte... a més d'ingeniós!

Un petó de patates... jajajaa!

no puc parar de riure davant tanta originalitat, ironia, estil, gràcia... :D

A mi també m'encanten les truites de patates!!!!

És genial!!!! jejeje, no sé com dir-ho més clar!

(ja sé, l'afegiré als preferits...)

Petons

t'has passat aquí, ehhhh
sublim...
jo li poso un xic de sal, que si ens hem de morir d'alguna cosa, sigui d'hipertensió... una mica de ceba, i (com no) un pamtomataaaaaaaaa
i ja sóc feliç!!!
m'encanta la originalitat d'aquest escrit... primera la idea, que només se't podia acudir a tu...el tema dels comentaris T.R.U.I.i A, genial, molt ben trobat... amb diferents regstres cadascun...genial, de debò!!!!!
ara bé, com diu el senyor T, mai no em miraré una truita amb els mateixos ulls!!!!!
felicitats, un molt bon relat!
una abraçada!

m'ha sorpres...
t'admir0

Mai havia llegit una cosa igual...
Però... per mi una truita de patata SEMPRE porta ceba, si no et sap greu, clar...

Bé, continua escrivint sobre menjar que és molt xulo!!!

Molts besets!!!

Anneta