TROMPELLOT Un conte

Això era una vegada, a un continent anomenat Africa, hi havia un elefant que menjava herba i fulles quan tenia gana”.

(Començament rnbonet)

“A l'arribar al gran arbre de les tulipes, ensumà amb la trompa una de les seves brillants i vermelles flors, va sentir un pessigolleig a tot el cos i una dolça son i va jeure sota la seva ombra quedant-se dormit llarga estona”

(Núria Niubó)

“I va somiar i somiar... Somnis tan grans com el seu cos. Ocells multicolors que venien a picotejar-li l’esquena i ell els ruixava satisfet amb la seva trompa. Cérvols elegants que passejaven sense por per la sabana saltironant a destra i sinistra fent acrobàcies divertides. Animalons petits que s’atansaven a fer-li pessigolles a la planta de les seves potes enormes i el feien guimbar d’alegria. I els lleons s’ho miraven de lluny portant amb la cua el ritme del ball. La selva era una festa... Però, algú el va despertar...”
(rautortor)
INTERVENCIÓ DEL PROPOSANT
Ara... pot venir el nus?

"Sí, alguna cosa els despertà. Una colla de bípeds avançava sigilosa cap el lloc on dormitava..."

(Si algú/na vol canviar el principi del NUS, té tot el permís de món. Si no, podeu descriure un dels bípeds, gran i amb un nas semblant a la trompa de...)
(proposta rnbonet)

“Doncs el despertà el so d'una munió de mosques que van començar a voltar-lo descaradament, verdes i lluents, ben vironeres. L'elefant va entendre, cervell descomunal com deuria tenir, que li calia rentar-se. I va fer cap al riu. Els insectes torracolloners no paraven de fer la seva empipadora feina i l'elefant s'estava posant de mal. humor. MOLT MAL HUMOR.”
(Mena Giguia)

(qui segueix?)
Decidí que li calia comprar un spray d'aquells que anuncien a la televisió, d'aquells que espanten les mosques. O les maten. Sí, millor si les mata. Marxà decidit cap a un comerç xinès que hi havia a la cantonada. Malauradament, no entrava per la porta de l'establiment...
(Armando Vericat).

Així que es va posar a "trompetejar" desaforadament per cridar l'atenció del senyor dependent, que en realitat no era xinès sinó que venia de Bandúrria, una petita regió fronterera entre Mongòlia i Xina, on els nens aprenien "l'elefantès" a l'escola.
L'elefant va demanar amb urgència l'arma química per defendre's de l'eixam, però el dependent, enginyós i honrat, li va fer veure un detall...
-Com pensa prémer el botó, si vostè no té dits, senyor elefant? potser amb la trompa? però amb això posaria en perill la seva salut doncs correria el risc d'auto-gassejar-se...
(Kurgan 34)

I aleshores li ho digueren:
-Tu, Trompellot encara has tingut sort, però el teu germà bessó, el Trompellet, ha estat abatut per un home que ha vingut convidat a caçar ací a Boswana. Després ens hem assabentat de que era un cap d'Estat, tot un rei i no de la baralla, un Borbó d'aquells d'uns altres temps...
Però a ell no li ha passat res, i el teu germà bessó ara és un trofeu de cacera.
I tant,i tant, però el gendre del Borbó ha fet més mal encara que totes les caceres...
Vull dir que li ha fet mal al sogre, però als republicans ens ha donat la vida!

(F. Arnau)