Trobades secretes amb Carles Puigdemont

Un relat de: Putxinel·li
Brussel·les, divendres 26 de gener de 2018

Per seguretat no utilitzaré el meu nom real, ni el del meu company d’aventures. Tampoc no detallaré la missió que ens havia dut al cor d’Europa, a l’hotel de luxe on s’hostatjava l’home més buscat d’aquells dies: en Carles Puigdemont. Només aclariré que en el pacte amb l’Elsa Artadi, el nostre contacte, hi figurava la possibilitat de cobrar els nostres serveis en espècia. I aquesta possibilitat ens excitava més que tot l’or del món.

Amb les modificacions necessàries de noms i altres detalls que ens podrien delatar, passo a narrar la primera trobada amb el polític català:

Quan vam arribar a l’hotel Husa President Park de Brussel·les, la recepcionista ens va informar que monsieur Puigdemont era al gimnàs i que de seguida l'avisarien de la nostra arribada. Ens va preguntar si volíem esperar-lo al restaurant, però l'Elsa, que havia viatjat amb nosaltres, respongué que preferíem reunir-nos en privat a la seva habitació. Després de consultar-ho amb la gerent, va encomanar a un botons que ens acompanyés a la suite.

Després de tantes hores al volant, jo estava baldada i em vaig deixar caure en aquell llit gegantí que presidia l’estança. Em mereixia un descans.

No havien passat ni deu minuts que es va obrir la porta, de bat a bat. Embolcallat en una tovalloleta groga, amb els cabells encara regalimant, hi havia el Molt Honorable, lluint un cos molt més honorable del que m'hauria imaginat. En sentir l'exclamació de sorpresa del meu company, diguem-li Ariel, vaig somriure: no vaig ser l’única en perdre la respiració a causa d'en Carles Puigdemont.

El president ens mirava amb curiositat, i m’afalagà quan els seus ulls s’aturaren a la meva pitrera amb desig evident. Havia imaginat que en Carles escolliria pagar-nos en efectiu, al cap i a la fi no ens havia vist fins aquell moment, però aquella mirada luxuriosa semblava indicar que no s’oposava a l’opció de pagar amb favors sexuals.

–Perdoneu, creia que arribaríeu més tard –es va disculpar –. Quina de vosaltres és l’Ariel?

Oh, entre el nom i l’aspecte androgin del meu company, l’havia confós amb una noia.

–Ariel Brotons, per servir-lo.

Alarmat pel to de veu greu, el president va reparar per primer cop en el paquet que s'insinuava sota els texans. M'esperava una mala reacció, de decepció o fins i tot de rebuig, però simplement se li va atansar amb un somriure càlid i el va abraçar.

–Encantat, Ariel.

El meu company es va aferrar als seus malucs i se’l mirà de fit a fit.

–Tranquil, Putxi, no farem res sense el teu consentiment. Si prefereixes pagar en efectiu, encara hi som a temps...

Contra tot pronòstic, el president s’hi va arrambar més encara i va recolzar el cap a l'espatlla de l’Ariel.

–Quan l'Elsa em va proposar el pla, no em va quedar clar si éreu homes o dones. I ara, al veure-us, m'heu semblat... molt femenines i tenia l'esperança...

Es va interrompre, potser incòmode amb el que anava a dir. No em deixava de mirar i jo, ajaguda al llit, li vaig respondre amb un gest provocatiu, aixecant el pubis tan amunt com les forces em permetien, mentre em duia les mans cap als pits per realçar-los.

–És això el que voleu, president? Un cos amb pits i vagina?

–Això és trampa, Viviana –va protestar l’Ariel, rient–. Jo vaig ser el primer en proposar una trobada sexual. Però suposo que no puc competir, contra una davantera d’aquestes dimensions.

En Carles va sospirar.

–Potser és agosarat, el que demanaré, però... ja que m’estava imaginant una orgia amb dues dones, m'agradaria que s’hi afegís l’Elsa, també.

–Carles! –va saltar la rossa, sorpresa –. Havíem quedat que la nostra relació seria estrictament professional! Recorda, tens la Marcela.

-–I tu l'Heribert.

–Nosaltres tenim una relació oberta des de fa anys, però tu i la Marcela...

–Ja està al corrent d'aquesta situació excepcional. De fet, va ser ella la que em va recomanar d'estar sempre acompanyat de gent de confiança.

–Llavors, pots anar al llit amb qui vulguis?

–Tenim un pacte de llibertat absoluta durant aquests dies. L'única condició és no preguntar ni donar explicacions després.

–Don't ask, don't tell –vaig murmurar, sabent per experiència pròpia que allò tenia tots els números per acabar en desastre.

–Estàs segur? –preguntava l'Elsa, reticent.

–Potser m’he precipitat en demanar-te una cosa així. Entenc que no vulguis sexe amb mi, oblida la proposta. Un trio també em va bé...

–Amb la de vegades que he somniat que cardàvem a l’hemicicle del Parlament, com vols que deixi passar aquesta oportunitat? –va exclamar, quasi ofesa que l’exclogués –. Què? Ens hi posem?

Aquí vaig incorporar-me per protestar.

–Un moment. Estic rebentada de conduir, no ho tenia previst, això d'arribar i moldre. Abans m'agradaria fer una dutxa.

–Sí, és clar –va fer en Carles, embadalit amb ma pitrera voluptuosa, com si no s'acabés de creure que fos real –. Aquí en tens una de magnífica, tu mateixa.

Sense fer-m'ho dir dues vegades, vaig anar a la cambra de bany, deixant la porta ben oberta, i em vaig començar a treure la roba. Pel reflex del mirall gegant, sabia que tots tres em miraven amb expectació, i això m'excitava.

El jersei va anar a terra, seguit de les botes i mitjons. Per treure'm els pantalons i la camisa vaig executar una dansa de striptease, remenant la cintura. En Carles trempava amb l'espectacle. I l'Elsa tampoc restava indiferent, si és que aquella mà que s’esmunyia entre les cuixes era algun indici.

Sense deixar d’observar-los a través del mirall, abans de descordar-me els sostens em vaig començar a tocar els pits, realçant-los, prement-los fort, acariciant els mugrons que començaven a endurir-se sota la tela. Què hauria donat perquè fossin les mans d'aquells polítics, l’estudiant aplicada i el beatle rebel, les que em grapegessin i m’alliberessin d'aquella peça de roba que em constrenyia el pitram!
Ja amb les mamelles al descobert, vaig deixar lliscar els dits abdomen avall, fins la cintura. Allí es van entretenir una estona amb la tireta del tanga, fent que amb cada carícia s'anés mostrant un mil·límetre més del parrús. Sentia com s'intensificava el formigueig entre les cames, i em delia per tocar-me la cirereta i abandonar-me al plaer. Però preferia allargar aquell dolç neguit, així que les mans s’hi acostaven força per desviar-se en el darrer instant. I com més va, més excitada, jo i els que m’observaven.

Un cop nua, vaig girar-me perquè els meus espectadors poguessin admirar-me des de tots els angles. L'Elsa em va somriure, i jo li vaig enviar un petó. M’encantava flirtejar amb ella, durant tot el viatge ens havíem llançat indirectes, i ara tenia la prova definitiva de la reciprocitat d’aquella atracció. I les dues estàvem en relacions sense exclusivitat.

De cua d'ull em va semblar que l’Ariel em feia una senyal d’aprovació, mentre l'altra mà s'amagava sota els plecs d'aquella tovalloleta groga que amb prou feines cobria l'evident erecció d'en Carles Puigdemont.

Finalment em vaig col·locar al plat de la dutxa, cames separades. Potser sí que m'hi podria acostumar, al luxe! Era una dutxa d'aquelles amb hidromassatge inclòs, amb raigs d'aigua per tot arreu i un comandament per controlar la pressió. I quan un d'aquells raigs em penetrà amb força dins la vagina, vaig proferir un crit que es devia sentir des del Consell Europeu.

No sabria dir quanta estona em vaig quedar jugant amb les diferents pressions. Estava molt excitada, però no arribava a l'orgasme i no volia tocar-me, encara. De sobte, un altre cos es va esmunyir a la dutxa i, des del darrere, em va abraçar suaument, una mà rodejant la cintura i l'altra acaronant-me un pit. Quan em vaig girar, em trobava a escassos mil·límetres de l'Elsa, que em mirava amb ulls brillants i aquell somriure que era la meva perdició. I sense aguantar-me més, em vaig abalançar sobre els seus llavis, que van respondre amb la mateixa passió desfermada. Ara sí: entre els petons i moixaines de l'Elsa, i el pessigolleig constant d'aquell raig d'aigua que m’envestia, em vaig córrer de pur plaer. Una vegada, i una altra, i encara una altra.

Mentrestant, en Carles i l’Ariel no havien perdut el temps. En tornar cap al llit, nues i xopes, ens vam trobar el meu company de genolls a terra entre les cames del president, fent-li una fel·lació.

No és que vulgui presumir, però em vaig estremir de pura emoció quan, només entrar, els ulls d'en Carles es van desviar cap els meus enormes pits, al mateix temps que se li escapava un gemec. Per ser honesta, gran part del mèrit era de la llengua de l’Ariel, especialista en proporcionar plaer. Però aquella mirada delerosa no deixava lloc als dubtes: en Carles em desitjava tant com jo a ell.

–Viviana. Et faria... res acos... ah... acostar-te una... mmm... mica més? –en Carles parlava de forma entretallada perquè les atencions de l’Ariel no el deixaven ni acabar de formar una sola frase –. Vull... vull...

No calia més per entendre què estava demanant. La seva obsessió per tocar-me els pits era clara. Em vaig asseure al seu costat, girant-me cap a ell perquè pogués gaudir de la meva pitrera a cor què vols. I va acceptar la meva invitació de forma entusiasta, endinsant el cap entre les mamelles mentre me les premia i magrejava amb la fermesa amb què un bon president dirigeix el seu país. Al cap d'una estona va començar a besar-me-les, i sentint com tota jo m'estremia, es va anar tornant més i més agosarat i em llepava i em xuclava i em mossegava els mugrons. Els meus gemecs es mesclaven amb els d'en Carles, i s'intensificaren quan l'Elsa, asseguda a l'altre costat del president, ens va abraçar per unir-se en aquella bacanal. Mai abans aquell lema "la vida personal és política" havia adquirit un sentit tan eròtic.

Amb una mà acaronava els cabells de l’Ariel, que xalava assaborint la banana presidencial, i amb l'altra abraçava a l’Elsa, atrapant en Carles entre els nostres cossos. M’abellia besar-la de nou, però ella es trobava ocupada petonejant el coll i l'espatlla del president. En Carles s'havia accelerat, les grapejades i xuclades s'havien tornat més intenses, i jo ja començava a notar un punt de dolor de pura sobreexcitació.

I malgrat tot, sentia que el formigueig entre les meves cames estava desatès, i desitjava refregar la vulva contra quelcom que em pogués alliberar d'aquella tensió. L’Ariel es devia adonar que aquella posició no resultava satisfactòria per a tots, i de cop s'aixecà, causant un sospir de protesta d'en Carles.

–Centre d'atenció Putxi? –em va preguntar. Era el nostre codi per referir-nos a la postura per a quatre que millor ens funcionava, i qui ocuparia la posició central.

Vaig fer que sí amb el cap, i vaig aprofitar que l’Ael havia deixat lliure el penis d'en Carles Puigdemont per donar-li una ullada: totalment erecte, de mida mitjana i rabassut, tal com a mi m'agraden. I l'hauria encavalcat en aquell mateix moment, frisosa com estava, si no vetllés sempre per la seguretat sexual.

L'Elsa també se'l mirava amb desig, i em vaig preguntar si li agradaria provar la meva darrera joguina.

L’Ariel tornà amb una caixa de preservatius i un tub de lubricant que deixà a la tauleta de nit. Jo volia agafar un condó, tenia pressa per passar a la fase coital, però el meu company no em deixà:

–Estàs impacient perquè et penetri el mini Putxi, eh? Doncs encara t'hauràs d'esperar una mica.

Amb tota parsimònia va procedir amb un dels seus jocs preferits: col·locar el preservatiu amb la boca. Altra vegada de genolls entre les cames d’en Carles Puigdemont, s’empassà el membre fàl·lic per desplegar el plàstic amb l'ajut de llavis, llengua i dents. Els gemecs de polític i els moviments desesperats de la pelvis per cardar aquella boca atiaven el meu desig ardent de cavalcar-lo fins a l’Edèn.
Tot just acabàvem de començar i, com que no volia que arribés al clímax massa aviat, em vaig acostar a l’oïda:

–President, guarda un xic d’energia per a mi –li vaig xiuxiuejar amb la meva veu més sexy.

Va fer efecte: en Carles s'aferrà als llençols amb totes les forces per frenar el vaivé impulsiu dels malucs.

Ben aviat l’Ariel acabà la tasca i, mentre ell també es preparava, vaig jeure al centre d'aquell llit enorme, em vaig obrir de cames i amb un gest vaig convidar el president. No es va fer pregar gens. Acomodat entre els meus braços, anava temptejant el terreny, i jo em removia per refregar la meva perla assedegada contra aquell penis tan dur que lliscava sense esforç, de tan humida que estava. Oh, sí, sí! Vaig agrair que tingués el detall d’estimular-me el clítoris fins fer-me cridar “Carles, espera, para, para!”. I llavors, després de prendre una alenada d’aire, es va permetre endinsar-se a la cova del plaer.

I quan l'Elsa es va situar amb els genolls a banda i banda del meu rostre i va anar descendint amb suavitat per oferir-me la fruita prohibida, me la vaig menjar amb delit. La meva llengua s'obrí pas entre els rínxols daurats i començà a moure’s en cercles per assaborir l’ametlla. I ella cridava "sí, sí!". Mentrestant, en Carles m'envestia cada vegada més ràpid, aferrant-me per la cintura, alhora que intentava mossegar-me i xuclar-me els pits. I la meva llengua se sincronitzava i s'anava accelerant també per entrar més i més al jardí d’Afrodita. Entre gemecs, friccions i envestides, mes entranyes es contreien al voltant del mini Putxi, que n'hi dèiem, i veia les estrelles i em desfeia en aigua.

En un moment donat en Carles es va aturar, potser perquè l’Ariel se li havia arrambat per darrere i li premia el paquet contra les natges.

–Perdona, ja sé que ho hem parlat abans, però estàs segur que et penetri? Per mi no ho facis, hi ha moltes altres maneres de complaure.

–Tinc curiositat. A la meva dona no li agrada, ficar-m’hi el dit. I potser no tindré cap altra oportunitat de provar el sexe anal.

–D’acord, doncs. Però a la mínima que t’incomodi, avisa. Començaré amb un dit.
Des de la meva posició, no podia veure la interacció entre en Carles i l’Ariel, però podia endevinar-la a partir dels gemecs, els canvis de ritme en l'envestida, la intensitat de les esgarrapades i mossegades que rebia. Primer l’Ariel li entaforà un dit lubricat per l’anus, com havia anunciat, i la seva reacció fou clavar-me una forta queixalada al mugró; mentre l’Ariel l'explorava amb delicadesa, en Carles assaboria els pits com si fossin de caramel; quan l’Ariel ficava i treia els dits amb més i més velocitat, els petons es tornaven més i més desesperats; i quan per fi l’Ariel el penetrà amb el seu genital, l'envestida que vaig rebre fou espectacular.

No era l’única en experimentar els efectes col·laterals perquè, sense poder evitar-ho, jo també traslladava tots aquests canvis de ritme en les meves atencions vers l'Elsa: vaig mossegar-la, besar-la, llepar-la, xuclar-la com si m’hi anés la vida. I els seus crits de plaer em posaven a mil.

De sobte en Carles va deixar d'aferrar-me i va enretirar la cara dels meus pits; quasi al mateix temps, l'Elsa es va estremir i canvià lleugerament de posició. I encara que ja sabia que allò passaria, vaig tenir certa enveja en sentir com s’abraçaven i es morrejaven com si no hi hagués demà. Aquella postura era pensada per a afavorir la interacció entre els dos genets que m’encavalcaven... El més estrany és que no haguessin actuat abans en conseqüència, i potser l’obsessió d’en Carles per la meva pitrera hi tenia molt a veure.

De tota manera, en Carles em seguia penetrant amb ímpetu, i jo fruïa practicant un cunnilingus a l’Elsa: la dona s'anava excitant més i més, i jo m’empassava aquella deu que brollava del seu interior. Ben aviat, però, les envestides del president es tornaren més erràtiques, les convulsions de l'Elsa també, i panteixos i gemecs de tots quatre havien pujat de volum. I quan en Carles es va córrer, el seu èxtasi va provocar una reacció en cadena i tots vam arribar al clímax amb pocs segons de diferència.

~ . ~ . ~

En teoria, l’Elsa i en Carles havien complert amb la seva part del tracte i l’aventura podria haver-se acabat aquí. Però amb l’excusa de l’excepcionalitat, durant aquella missió hi va haver moltes més trobades sexuals. I van haver-hi conseqüències, també.

Potser algun dia ho explicaré amb més detall, al cap i a la fi m’alimento de records mentre espero que la tempesta política es calmi. Estic temptada de viatjar a Brussel·les, però sé que no podria dur una vida a l’ombra, amagant-me de la premsa que encara avui persegueix a en Carles Puigdemont. Així que continuo a la meva terra, esperant un moment més propici per comunicar-li la notícia.

Y ahí lo dejo.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Putxinel·li

1 Relats

0 Comentaris

150 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor