Trobada d'animalets (xerrant sobre els humans)

Un relat de: Joan G. Pons

Passejant, a la vora de l'estany de la vida, es van trobar una formiga i una tortuga.

Feia una estona que feien camí i es van aturar a petar la xerrada.

- Hola petita formiga,
- Hola gran tortuga.
- Quina fresqueta tant bona !
- Sí, molt bona !
- Vigila, formiga, s'acosten unes botes de muntanya i avancen ràpid.
- Gràcies. Ja m'aparto. Sempre la pressa d'aquesta gent.
- Tens raó. Els humans sempre van de pressa.
- Per què ?
- Són esclaus del rellotge. Un instrument que els domina. Jo crec que no els ajuda a viure.
- Però, tenen programada la vida en funció del rellotge... la feina, les trobades...
- Sí. A mi m'agradaria que els humans descobrissin de nou les trobades sense horari. Les trobades sorpresa. Les trobades ben lliures.
- Demanes quelcom molt difícil.
- Doncs hauríem de fer propaganda sobre els beneficis de la lentitud.
- La lentitud ?
- Sí. Viure amb lentitud. Assaborir la vida. Almenys alguns dies....
- Els humans tenen inventat els diumenges i molts també els dissabtes com a festius.
- I què vol dir això ?
- Són dos dies per descansar, gaudir del NO-TEMPS.... gaudir de la lentitud.
- I ho fan ?
- La majoria no. Fan canvis però hi ha neguit. I això no és descans ni lentitud.
- La lentitud és sana. Per què no la practiquen ?
- Crec que saben que ho és. Però els hi costa aplicar-ho. No poden perdre el temps amb la lentitud.
- Vols dir que la pressa pot més que la pràctica de la lentitud.
- La lentitud és assumir viure a "marxa lenta". És decidir les opcions de fer activitats amb una dimensió de lentitud. I no sempre. Si cal córrer que corrin... però cal sempre ?
- Tens molta raó. Els humans els hi costa molt gaudir les variables. O corren o es frustren.
- Mira, un dia a ciutat, la gent que es desplaça en metro, té accés a les escales mecàniques que els pugen... no saben estar quiets.... van pujant, molts d'ells, caminant per l'escala en funcionament.

La formiga i la tortuga, lentament van tornar al seu cau. A prop o lluny, a elles tant els és !

Comentaris

  • molt bona...[Ofensiu]
    joandemataro | 29-05-2010 | Valoració: 10

    manera d'explicar en forma de conte... el ritme de malviure que portem els humans avui en dia...Jo també tinc un poema que vol parlar d'quest tema, de les presses, el poc que assaborim la vida... quan estigui llest ja el penjaré...
    una abraçada
    joan

  • De tant en tant...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 27-05-2010 | Valoració: 10

    De tant en tant he de donar una ullada als teus relats.
    He de reconèixer que, de bell antuvi els relats de llarga durada, llegir-los en pantalla em cansen la vista, si em criden l'atenció, me'ls imprimeixo i espero el moment oportú per a saborejar-los; i els excessivament curts, sincerament, no m'atreuen massa.
    Les teves reflexions, però, no deixen mai indiferent... t'he de llegir més!
    Joan

  • Sempre tenim tendència...[Ofensiu]
    Ari Garrido | 18-05-2010 | Valoració: 10

    a córrer i encara no sabem ben bé per què. La pressa és mala companya de la vida, certament, és com descrius a l'escrit.

    He vist que tens altres relats publicats, perdona el retard, ja se sap que amb la rapidesa no s'assaboreix el sentit :P

    Besos grans, cada vegada m'agrada més llegir-te :)

  • L'encertas, com quasi sempre[Ofensiu]
    JOANPG | 09-05-2010 | Valoració: 10

    A pleret, a poc a poc, amb pausa i sense pressa un gaudeix, descobreix. intueix milers de petiteses o grans coses que amb la pressa al pompis ni es veuen. Felicitats per fer-ho evident.
    Una forta encaixada Joan.

  • Oh ! La lentitud , virtut ignorada ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 09-05-2010



    És ben trist però cert que les persones anem, anem i anem de vegades sense necessitat de córrer, però ja ni ens ho plantegem, el nostre rellotge interior ja no te terme mig, o a tope o es para de cop, és clar de forçar-lo tant !

    Avui en dia quan una persona fa les coses lentament ens crispa els nervis, i no ens parem a observar que segurament pel fet de fer-ho poc a poc ho farà millor.
    I quan ens trobem algú, -rarament- que camina amb lentitud pensem que segurament no està bé de salut.

    Jo personalment he treballar-me aquesta manera de fer, voldria aprendre a observar més, regalar-me uns instants , a fer les coses senzilles amb més amor, de ben segur que la meva salut també m'ho agrairia.

    Gràcies Joan per brindar-me l'oportunitat de escriure't aquest paraules, pausadament, intentant fer-les més meves per tenir-les presents en altres moments del dia.

    Una tranquil.la i llarga abraçada de tot cor,

    Núria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: