TRISTESA

Un relat de: aurora marco arbonés

TRISTESA

Ella sempre es sorprèn quan el cor plora
sense saber què causa la tristesa,
un petit desencís, una fotesa,
i tot el sentiment del cor aflora.

Tal vegada la boca un bes enyora,
o bé és el trencament d'una promesa,
és potser una deslleialtat comesa,
o que unes mans suaus la pell implora?

El pas del temps li causa melangia,
li fan mal les mentides i l'oblit,
i la fereix el viure dia a dia.

Però lluita per lliurar-se del neguit,
per fer fora la temuda agonia
i dotar d'ales blanques l'esperit.



Comentaris

  • Ostres, aquest no l'havia llegit![Ofensiu]
    entortilligat | 02-12-2008 | Valoració: 10

    Sols l'he llegit una vegada, que si hi torno...

    Tens el PODER de la sensibilitat Aurora Marco Arbonés!..i molts d'altres.

    Felicitats!

  • ANEROL | 12-08-2008 | Valoració: 10

    bon poema

  • Jo crec[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-08-2008 | Valoració: 10

    que sabent escriure així, ja pots allunyar la tristesa.
    He llegit molts relats i poemes teus i et felicito. Ets una gran relataire.
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • TRISTESA[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 04-08-2008 | Valoració: 10


    No em provoca tristesa, em provoca alegria de veure lo bé que escrius. Gràcies, bon estiu!

    Petons,
    ullsblaus1

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250816 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.