Tristesa

Cal sentir-se trist , entendre-la, conviure amb ella quan cal, perquè ens enforteix com a persones, però llamp¡ no la deixis mai guanyar...una abraçada sense tristesa per un bonic poema. Fins aviat

He lleguit alguns dels teus rlats i m'han agradat molt, la veritat. Agraesco el teu comentari, i si, som mallorquina, has acertat, i també soc noia.
Moltes gràcies per comentar, i t'asseguro que et seguiré lleguint:)
UNA ABRAÇADA:)

Un poema que transmet allò que tots algun que altre cop em sentit, la tristesa, com tu dius és com un virus que costa de treure.

Et felicito per saber expressar amb paraules un sentiment tan abstracte com aquest.

t'envio una salutació alegre
des de mataró
joan