tristesa de nit

Un relat de: Paula Przybylowicz
Tot sembla tan difícil
quan tot s'ha acabat.
Quan la llum s'ha tancat
i et quedes a les fosques.

I et sens sol, desesperat.
La porta tancada
amb un fil de llum,
que s'apagarà..

Comentaris

  • Tranquila.[Ofensiu]
    Annalls | 01-02-2013

    Respira a fons que l'aurora sempre arriba.

  • Sempre hi ha llum[Ofensiu]
    elenam | 23-08-2012 | Valoració: 10


    Sempre queda una escletxa de llum, la llum que ens ajuda a caminar i a tirar endavant, sempre encara que sigui dintre la negra nit queda un bri d'esperança.
    Anims guapa!!!

  • Fil de llum[Ofensiu]
    Joana Llor Serra | 21-08-2012 | Valoració: 8

    Aquests fils de llum són aquests petits detalls que t'inspirem, no els deixis.
    Jo no sóc de Girona però hi visc des de fa molts anys i realment és una ciutat preciosa.

  • mai hi ha foscor[Ofensiu]
    Lèvingir | 18-08-2012

    sempre hi ha claror
    per buscar
    sempre hi ha camins per il.luminar
    no s'ha de tenir por a experimentar
    a cercar

    Lèvingir

  • Un fil de llum[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-08-2012 | Valoració: 10

    Has vist un fil de llum? Agafa'l! Ara és petit i prim, però hi és. Demà pot ser més gran. Escriu i viu a poc a poc. Ja veuràs com el fil es torna corda. Descriu, dibuixa, crea, construeix, treu el que tens dintre! Una abraçada.

    Aleix

  • I més vegades que va passant, a la vida...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 17-08-2012

    ...el desencís, el desencant porten a una fi, gradual o abrupta. Cal entendre i passar el 'dol' sabent que hi és i vivint-lo, cridant, plorant, rient bojament, escoltant música, escrivint...que no s'acaba res. Res perdura i no hi ha temps sinó una continuïtat lineal que, humans com som, ens entestem a no veure i anar fent alts i baixos.
    Si no...no seríem humans!
    Ànims i fes-ne escrits si no en fas crits o rebenta matalassos de llits i, si són dels d'abans, les plomes volant fant riure!!!!!!!

    Mena (va, que el 012 és any de canvi i canvi gros. Res és perquè sí !!!! )

  • SntJordi | 17-08-2012 | Valoració: 10

    vidal fa dies vaig veure que m'havies comentat un relat i em va fer molta ilusió que t'agradés, ara he vist que acabes de publicar un poema.
    La nit i la foscor a vegades ens porten a sensacions de tristor i soletat, pero a part d'això la nit també serveix per reflexionar sobre els moments que em passat durant el llarg del dia i tot el que em aprés i l'endemà aplicar-ho i tornar a començar, veient tot això no hi ha d'haver moments per la tristesa, aquesta es una perdua de temps que no ens deixa avançar, i pensa que la llum no es tanca mai si tu no vols.

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Paula Przybylowicz

Paula Przybylowicz

20 Relats

62 Comentaris

10159 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
Nascuda a Barcelona el 1997, d'arrels lleidatanes i poloneses, i corpresa per Girona, ciutat adoptiva. Actualment estudio filosofia a la ciutat comtal.

Escric irreflexivament i, com Ió, si se'm preguntés, no sabria respondre satisfactòriament per què. És, en tot cas, un petit oasi a la vasta academicitat crítica i auto-imposada de què es nodreixen els meus dies. Sóc mala filòsofa perquè m'enamoro fàcilment, de persones i de sensacions; el plàcid goig de l'eternitat en la bellesa, que tot ho atura, em pot. Em desenamoro també fàcilment, de persones i d'idees. Em moc, per tant, en aquest vaivé, que penso tan humà.

M'agraden els viatges en tren, passejar i la música nostàlgica (com a herència transgeneracional). M'agrada molt, molt, menjar, cuinar i que em cuinin (per a mi, no a mi, és clar). Sóc més de bosc i muntanya que de mar, tot i que llegir un bon llibre amb la remor de les onades de fons no té preu. M'agrada quan el vent mou les fulles dels pollancres, l'escorça clapejada dels plataners, la llum reflectida en l'aigua. M'agrada l'olor de pedra humida, d'esglésies i llocs antics, dels geronis, la menta i el romaní.
M'agraden els cossos masculins i els femenins. M'agraden les persones. M'agrada força tot perquè em deleito fàcilment, amb gairebé tot.

Fins aquí, és tot safareig. Els temes pràctics venen ara.

Veient els recurrents comentaris d'ànim, apunto que no sóc una persona trista, i molt menys ho veig tot de color negre. Si algun dels meus escrits desprèn certa foscor és perquè els moments de dolor, en general, són fàcil de descriure.

Estaria molt agraïda dels vostres comentaris, sempre ajuden a millorar i a compartir idees.

El meu blog personal és: https://paulaprzybylowicz.blogspot.com.es


Paula