Tristes obscuritats a la llum d'una ploma

Un relat de: Pedra de riu

Amic, he vist caure les fulles al teu voltant, he vist com fugien les margarites, espantades de la teva nostàlgia, mentre que tu t'has tornat cec, de ràbia, d'amor, de somnis, somnis tan reals que no els pots tenir dormint, i et passes les nits somiant. Tinc regals per tu, regals que et regala un amic, un company, una família, però són poc per a tu, tot et semblarà ínfim, insignificant, fins al punt de menysprear la teva vida. Odiaràs el destí, odiaràs la música, les pel?lícules, odiaràs, odiaràs, i després, hi vessaràs un llac d'estrelles que ja no vols, engabiat entre dos terribles sentiments poderosos t'esclafes sense resistència, quant només tu ets el teu amo, quina és la teva espurna, la que engega la calefacció de dins teu? la que calma les ires, i fa surar els amors per sobre els llacs de Deus en petites barques de fusta, fràgils com plomes de cigne volant a l'ull de l'huracà, que cauen suaument en el llac, per trobar-te amb una cançó idònia. Recolliràs aquella ploma, i per un moment, la teva vida, la teva ment, tot el teu ser, serà només aquella ploma, meravellat, blanca, suau a la mirada, lleugera, inexistent, entre els dos dit es balanceja suaument, seguint el ritme que li marca el vent o potser seguint els seus moviments, les seves expressions rialleres. Cantarà i riurà per tu una ploma lleugera i insignificant, i en el batec de la seva dansa hi trobaràs estima, aquella ploma petita, lleugera i insignificant, blanca, serà una esperança, una obligació voluntària, de fer-la viure, i de fer-li visitar món, més que les quatre gotes que fan el teu plor i que han omplert aquest llac que algun dia s'assecarà, més que la barca sobre la que t'aguantes, vella, de fusta trencadissa, tenebrosa i terrible, maltractada per les onades i el verdet que se la menja, i no serà important, tens una ploma. La faràs acompanyar-te en algun lloc secret de tu, invisible al món, vermella, incandescent als teus sentits. Abandonaràs, fins i tot, el bosc humit que envoltava el llac de llum blava, gran, molt gran, i que la boira s'havia anat menjant fins a atrapar-te entre la boira. I la teva nova llum, lleugera, blanca, et farà oblidar que existeix una altra cosa, meravellat, la seguiràs mentre la tens agafada, et farà moure, t'obligarà a caminar, volaràs a ran de terra. Amb una passa segura baixaràs de la barca, i caminaràs, primer, pel bosc, i després, acceleraràs el ritme, més, més més, una passa i una altra, arbres, arbres, passes una dues tres corre, s'escapa? afànyet corre segueix la ploma corre corre somriu en la llum corre salta volavola sura en l'aire tanca els ulls i flop! Mira al teu voltant, una plana infinita et commou, uns turons al fons, un parell de pagesos et miren encuriosits allí, ben lluny, et semblen formiguetes. Amb la ploma encara als dits tens un cobrellit immens, que la teva mirada es menja amb delit, mossega el cel, blau, gran, fa petar les dents amb una batzegada de vent fred, queixalada al dansar dels pins, frec-a-frec amb un estol d'orenetes en formació, la voluptuositat de la ciutat a l'horitzó, empentada contínuament pel mar, blau com el cel, un xic enfadat, olores els camps de tomàquets, patates i altres hortalisses, corprès per la farigola que et dóna la benvinguda i l'enhorabona, no pots evitar perdre't en la sorpresa, ho havies vist abans, ho tens a la memòria, però mai així, mai important cada detall, trobant una aventura única en cada cantonada, a cada girar de camí. Et mires la ploma amb estima, t'asseus, i te la mires, l'abraçaries, però això seria atrapar-la, i al vent fred, la deixes anar, perquè algú com tu pugui seguir una ploma, blanca, lleugera, i tornar-se blanc, lleuger, com una ploma.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Pedra de riu

Pedra de riu

5 Relats

5 Comentaris

4658 Lectures

Valoració de l'autor: 8.00

Biografia:

quatre coses:

que escriuré.