Cercador
Tristes guerres
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Tristes guerres,
tristes pel plor de la bomba,
perquè la bala s’enclava a les carns
engendrant misèries humanes
que escampen i abonen el crim.
Tristes guerres,
tristes perquè enderroquen
la innocència dels infants
que han de jugar entre runes i planys
mentre les llàgrimes arrosseguen
desarmades esperances.
Tristes guerres,
tristes perquè ningú les guanya
doncs tothom en perd un poc
i molts tot ho extravíen.
Tristes, tristes guerres
perquè esbomben
pors i malfiances
i mai, mai no acaben…
A la fi, resten a les memòries.
Comentaris
-
Tristíssimes[Ofensiu]Unaquimera | 16-01-2011
Estic plenament d’acord amb tu: ni la salut ni la integritat ni la pau ni la vida de ningú hauria de perdre’s per l'esclat de violència anomenat guerra.
Un dels símbols més expressiu de tot això és la infància, que com tu dius no s’hauria de destruir mai, hauria de ser mimada i no exposada al perill de fer-se malbé enlloc, i menys enmig d' una de les tristes guerres que l’ataquen.
Crec que t’agradarà: En paral•lel
Espero també que t’agradi l’abraçada pacífica que t’envio,
Unaquimera
