TRIST

Avui és un dia trist. Les tempestes d' ahir varen emportar-se una vida humana. Varen fer estralls i varen sembrar la destrucció a segons quins llocs. Malauradament en altres persisteix la sequera. Tota persona sensible sé sent abrumat per la força de la Natura. Els fenòmens naturals ens recorden que som vulnerables i petits tots. Sóm un gra de sorra que qualsevol ventada pot arrossegar, no som res....
La persona humana moltes voltes oblidem la nostra feblesa i ens tornem prepotents i arrogants. Oblidem que viure dia a dia és un bé inmens i gaudir de bona salut el millor tresor que podem tenir.
Les coses materials són fugiseres i efímeres
la nostra vida també.
A vegades el millor present o regal és una paraula amable o una abraçada a temps.
Els diners no són res, compren coses materials més no poden comprar el reconeixement i l' amor de un fill o de una persona estimada.
Les religions al meu entendre serveixen per atemorir a la persona amb càstigs eterns.
Jo crec que sí som responsables i tenim una mica d' humanitat no necessitem càstigs per portar-nos mitjanament bé.
Sols un té de reflexionar si realment la nostra manera d'entendre i obrar es la que voldríem per nosaltres.
Jo moltes vegades intento, dic intento perquè moltes no ho aconsegueixo posar- me a la pell del amic, veí o persona propera o llunyana, intento esbrinar què hauria fet jo al seu lloc en idèntiques circumstàncies. Com em sentiria ?
Que faria ? . Malauradament ja us dic que no m' en surto.
A vegades penso si el lloc del naixement , el entorn, la educació ens predisposen ja de nadons cap a una manera d'entendre i obrar. Jo crec que pot influenciar molt.
Ara no és impossible si una persona lluita per sortir d'aquest entorn desfavorable s' en surti.
Difícil per mi no és sinònim de impossible.
En fí suposo que el dia les circumstàncies i el moment que visc personalment al meu entorn i fora del mateix fan que pensi així.
Vivim un moment que qüestionem moltes coses i molts fets.
Vivim moments tèrbols i moltes vegades res és el que realment creien o creiem veure.
En fi estic ja ho veig una mica trista i tràgica, més continuo creient que la Vida es bonica i que tenim de donar gràcies a moltes coses que tenim. Si examinen a fons en trobarem un munt. I si tenim Salut tenim el millor do, el que no es pot comprar o vendre. Jo estic molt agraïda a la vida .
Tinc una família,la millor del món , alguns malauradament difunts més vius a diari al meu pensament, els ho dec tot el que soc. Els que tinc al meu costat són els millors que podria tenir i tinc salut i us tinc a vosaltres, amics virtuals i amics coneguts. Tinc música llibres animals i flors, tinc el imprescindible per viure, no demano res més. Gràcies a tot.I perdoneu els que em llegiu la meva filosofia gens bona. Milions de gràcies.
la vida i les persones, malgrat algunes m'han fet molt mal.