Trist tren sobre vies del record

Caigut al pou de la soletat
Trencat pel tro d'una tormenta
Movent-me en mig de la eternitat
Dansa la meva vida una cançó lenta

Sento com me'n vaig del meu destí
Em cremo en la flama del fracàs
No puc esquivar més pedres del camí
Aixecar-me cada cop en soc menys capaç

Llàgrimes caigudes apaguen el meu foc
Temps perdut de rellotges amb sentiment
Sentiment endurit com un enorme roc
Conduïnt la vida a una foscor emergent

Segueixen viatjant les restes del meu cor
Abatudes i oblidades significant llàstima
Viatjant en un trist tren sobre vies del record
Enduent-se l'esser que un dia et va estimar

Plor de tormenta d'amor
Engoixa congelada d'un batec inesperat
Espera inacavable amb freda tremolor
Desolació continuada del qui sempre t'ha esperat

Caigut al pou de la soletat
Trencat pel tro d'una tormenta
Movent-me en mig de la eternitat
Danso amb la vida una cançó trista