Cercador
Trist primer repte: Rebutjada
Un relat de: jacobè- Compartir:
Vaig ser la tercera de quatre germanes. A la tercera va la vençuda. Des de la primera volien un nen. Diuen que els mitjans creixen més lliures. Us ho puc assegurar. M'estimaven, però no m'abraçaven com a les altres. Estava convençuda que era adoptada. Cada vegada que sentia cridar: Adela, pots baixar un moment, si us plau?, aquest si us plau em feia témer el moment de la veritat. No va arribar mai. Encara ara em salta el cor quan criden el meu nom amb amabilitat.
Les meves sospites estaven fundades. Era una nena entremaliada, però ni llesta ni espavilada com les meves germanes. Elles eren les primeres en tot. A mi el gat de casa em feia por, em feia por tot.
A l'escola tampoc em sentia valorada, ni per les mestres ni per les companyes. Tanmateix, tenia una esperança. Havia sentit dir que el geni Einstein treia males notes perquè s'avorria a classe. Jo també m'avorria, però el dia de la veritat el resultat del test va ser justet. Encara ara penso que van errar en la correcció.
Amb la poca tinta que em queda al meu cos de vella, he recordat amb agra nostàlgia la injustícia de sentir-me rebutjada pel sol fet de no ser el que s'esperava de mi, des del meu naixement fins avui.
Sóc una velleta soltera, visc amb un gat entremaliat que em fa companyia després de lo de na Maria, la meva preciosa filla que vaig adoptar al Perú. Avui, dia de Reis, compliria trenta anys.
Comentaris
-
Si ens queda la canço...[Ofensiu]roda03 | 30-04-2006
Hola Cançó,
T'agraeixo moltíssim els teus comentaris i alhora et dono les gràcies per la teva sinceritat ja que moltes vegades per por de ferir la sensibilitat de l'autor omitin els mateixos.
Pel que fa al comentari que em fas del poema "records del meu carrer" de si hauria estat millor fer-lo en prosa, et diré que un amic meu, ja fa temps que va dir-me el mateix. Saps Canço, encara que crec que en un futur podria escriure narrativa o prosa, jo sempre m'he definit per la poesia. També et diré que no hi entenc de mètrica ni de rima, jo solament em deixo portar pel que sento i ho escric, i et confesaré una cosa m'agradaria que em reconeguessin una milèssima part l'amor que li han demostrat en Miquel, ja n'estaria satisfet. Aquest és el meu senzill argument de per què no m'atreveixo a fer prosa, em fa por, i això no vol dir que faci millor la poesia, però és el que realment vull fer, o almenys fer arribar els meus missatges a través de poemes a l'estil de la narrativa martipoliana.
Brindo per haver-te connegut,
Roda03 -
No es pot...[Ofensiu]AVERROIS | 30-04-2006 | Valoració: 10
...viure la vida que desitjen els demés. Un neix, creix i es fa a un mateix, per molt que et vulguin diriguir. Sempre hem de pensar que estem aquí per fer alguna cosa bona, no ens tenim que sentir rebutjats. Una vegada el meu fill mitjà em va dir una cosa que em va fer pensar. Estàvem parlant de que hi ha persones que no han guanyat mai res. I ell em va contestar que per poder neixer s'ha d'haver guanyat al menys una cursa, i tenia tota la raó. Una abraçada.
