TRIPLE ASSASSINAT (Equívocs)

"Ara fa exactament un any, sense escreix, de la matança", remuga l'inspector Baldana, mentre encén la pipa i es passa la mà pel cabell, cresp i canós. "A l'albada, fou; a l'alba. Els havien tret per la força de casa seua, a desgrat, i els conduïren, amarrats amb corda, al tàlveg de la vall, just a vora el riuet que fa cap a l'estany de Cullera. I ells, tossuts, tossuts. No els feren cas. Tres van ser els morts, germans de poca edat. Quina desgràcia! I a sang freda! Encara se'm remou l'estómac de veure'n tanta! Inesperadament, de sobte, uns crits espaordidors trencaren la pau i el silenci d'aquell dia de difunts. Glaçat quedà l'aire, un moment després. Això em contaren. No vull ni recordar-ho... I esquarterats, els pobres, els portaren a diferents indrets: unes parts restaren al poble; altres, cap el Maestrat i els Ports, d'altres enfilaren a la Ribera... I al lloc dels fets deixaren, per escarni, escrit amb guix:

‘Feridora va ser,
la daga traïdora
I mortal,
fou el punyal.
Pobre padrí
fadrí!
Deixa el seu fillol
sense vi!
Que son pare
està de dol?'

"Mal presagi, amic", fa l'inspector Panxota, amb la boca plena. "Emperò, trobàrem els culpables. I, fent-nos els ronsos, ací estem, traient profit d'aquella maldat..."

"I ara, arribats al clímax de la història, com qui diu l'àpex del relat...", segueix Baldana, entreveient la blamor calenta de les brases a la llar, els ulls dels presents fent pampallugues pel vi endossat ventre avall, "...preguntaré: Què tal les botifarres amb ceba? De Sollana són, a la Ribera!"
I el sotsinspector Misèries exclama, mentre pelluca un tros de llonganissa magra: "En feren una de molt crespa! Mira que sacrificar tres porcs de mitjana edat! Però, s'heu fixat que bons resultaren els pernils, curats allà a Morella? Passa-me'n una llesca!"
"I de les costelletes adobades amb pebre-roig i all, ningú no en parla? Són d'ací; de casa!", conclou Baldana.