Trio viure

Un relat de: Suzanne

Recordeu quan éreu adolescents i parlàveu amb els amics sobre el futur, sobre com viuríeu i què faríeu? ‘Jo faré això,' ‘jo viatjaré,' ‘jo tindré fills,' ‘ aalaa!! l'any 2000 tindrem vint-i-vuit.' Jo sí que me'n recordo, però que lluny, que lluny ho vèiem. Que lluny ho veig jo ara des d'aquí. Segur que entre aquests desitjos hi devíem amagar algun petit anhel secret, llàstima que no pugui recordar quin era el meu.

Tanmateix, aquelles converses en què somiàvem desperts mai, ni per un moment, es van aproximar a la veritat: diguem-ho clar, la vida esdevé sense avisar un scalextric ple de ziga-zagues i d'obstacles posats amb nocturnitat i traïdoria, que s'ha de recórrer amb velocitat mínima obligatòria de dos-cents quilòmetres hora. I a mi, que ja de petita només m'agradaven els minis, la Gran Cursa del Segle, i perdoneu la referència, em resulta massa arriscada, i a més a més no tinc un pierrenodoyuna de qui riure. A mi, que m'agraden els camins rectes o de suaus ondulacions, aquesta muntanya russa em fa vomitar, francament.

Ara em dirigeixo cap a Tranquil.litat de Mar, ho coneixeu? És un poblet molt pintoresc, amb casetes amb gossets i carrers nets. Condueixo un cotxe petit una mica atrotinat, però que ja m'està bé per anar tirant. Avui fa un dia esplèndid, i per moments em sembla perdre'm entre els núvols que de tan perfectes semblen un decorat preparat per l'ocasió. Obro la finestra per embriagar-me de l'aire càlid primaveral i amb la ment absorbida pels records, no me n'adono que per darrera ve un superbòlid última generació XYZ. El torpede assasí se'm creua barrant-me el pas i em fa triar entre estampar-me o agafar una carretera que miraculosament neix allà i es desvia cap a la dreta. Trio viure.

El nou camí, no es veu tan transitat com l'altre; els cotxes circulen amb més calma i puc continuar gaudint del paisatge. L'únic defecte és que ja no em porta al meu poblet tranquil. Però, i si aquest indret desconegut al qual em dirigeixo resulta ser lleig o perillós? Llavors seria millor tornar d'alguna manera a l'autopista d'abans i arribar a Tranquil.litat el més aviat possible. Per l'altra banda, potser la meva nova destinació és molt millor que l'anterior. Un altre cop, sense voler-ho se m'ha presentat un dilema que no em veig amb cor de resoldre en aquests moments, ja que encara em tremolen les cames de l'últim ensurt. Ajornant el moment de prendre una determinació, per la finestra veig com les cases aïllades esquitxen els camps de taques blanquinoses, i al lluny distingeixo una benzinera. Com que em fa falta benzina, m'aturo i recarrego combustible. Estic cansada de conduir i decideixo estirar les cames una mica i menjar alguna cosa. Vaig a refrescar-me al lavabo i entro en el bar.
-Què vol prendre senyora?
-Un entrepà de formatge i un got de decisió, si us plau.

Llavors miro al meu voltant, sec al costat de la finestra, miro el cotxe i els camps que arriben fins l'horitzó. Com si el temps s'hagués aturat, en el aquell lloc vell, tot adquireix un nou ritme per a mi. Més lent, més quiet. I una agradable sensació d'assosec em recorre el cos. D'acord, està bé, em sembla que continuaré aquest camí.

Comentaris

  • Bona elecció[Ofensiu]
    unmarpernopensar | 05-05-2008 | Valoració: 10

    Els petits indrets i bonics trajectes, sempre són un lloc maravellós.

    Encissat, per com descrius, i amb quines paraules.


    Olors i fragments de l'aire...


  • Un encertat elogi...[Ofensiu]
    Vallespir | 04-04-2008

    ...a la calma, al gaudi de les petites coses, al gaudi del trajecte més que de la destinació final. Perquè, què es la vida -o què ha de ser- sinó això. El final del nostre recorregut vital és ben sabut; per tant, ¿per què aquesta pressa, doncs, que ens fa passar de llarg de tantes coses i ens impedeix de sentir tantes i tantes emocions?

    Un bon -i bell- relat reflexiu sobre una preocupació que, cada segon que passa, comparteixo més i més.

    Salut,

    Roger

  • Que siguin dos gots,[Ofensiu]
    Frida/Núria | 30-04-2007 | Valoració: 9

    un per a tu i l'altre per a mi!
    M'ha agradat el relat
    "Un altre cop, sense voler-ho se m'ha presentat un dilema que no em veig amb cor de resoldre en aquests moments, ja que encara em tremolen les cames de l'últim ensurt..
    Salut!

  • Bon relat de la cursa de la vida. [Ofensiu]
    Naiade | 08-04-2007 | Valoració: 10

    M'agrada com t'endinses pels entrebancs, sense amagar la por que tots sentim davant un canvi. Mai surten les coses com havíem imaginat, la vida és com un joc d'obstacles, que a vegades es fa dur sortejar-los, però s'ha de ser valent i tirar endavant, acostant-nos al que més ens agradi, com tu be descrius "trio viure". Fantàstic.

    Una bona abrasada plena de vida.

    Naiade


  • El camí de la vida[Ofensiu]
    diesi | 21-03-2007 | Valoració: 10

    "Un entrepà de formatge i un got de decisió, si us plau".

    M'encanta el teu sarcasme, la teva ironia.
    Molt bon relat ;)

    b#NaT#b

  • Curt però intens[Ofensiu]
    lissin81 | 16-03-2007 | Valoració: 8

    Relat de fàcil lectura però molt intens de contingut.

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Suzanne

17 Relats

51 Comentaris

17855 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
De sempre, crec, m'ha agradat escriure, però gairebé mai no ho he fet.


"Well never mind,
we are ugly but we have the music."

L. Cohen.

Visiteu-me aquí també, si us plau, ;-)

tuttifruttiworld.blogspot.com