Tribut

Un relat de: Tristram
Avançava pel vagó amb la mà dreta estesa i un grapat de monedes que feia dringar mentre deia gràcies senyor, molt amable senyora, que Déu li pagui. Les mirades dels passatgers el defugien —aquella incomoditat que sempre provoquen els mendicants— i només jo vaig adonar-me de la patètica estratègia: l'home volia fer creure que recollia almoines amb el dring metàl·lic i les expressions de gratitud. Però, en realitat, ningú no li donava res.

Quan va palplantar-se'm al davant, vaig ensumar l'olor rància que jo coneixia tan bé, el tuf de la suor dels dies, de les llargues nits a la intempèrie, de la roba enganxada al cos, de les capes de ronya seca, de merda; aquella agror que impregna la pell després d'explorar els contenidors, però també l'alè carregat de l'alcohol que escalfa l'estómac i anima l'esperit. L'home, maquinalment, va sacsejar les monedes i va dir-me el preceptiu molt agraït, senyor. Però de seguida va accelerar el pas: potser m'havia reconegut.

Li vaig fer la traveta, va perdre l'equilibri i un sotrac oportú del tren va ajudar a fer-lo caure. Abans de picar a terra, la mà va obrir-se per aturar la patacada i va alliberar el botí. M'hi vaig abraonar. «Considerem-ho un tribut per invasió de territori», vaig dir-li mentre llençava les monedes dins la meva bossa. Ell es va incorporar, renegant i espolsant-se la roba esparracada amb una dignitat ridícula. Jo vaig reprendre la meva ronda i la meva cantarella planyívola.

Comentaris

  • Aquesta seria...[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-05-2018

    ...l'altra cara de la moneda, tot parlant de l'altra vorera per on camina la caritat mal entesa.
    Demanar caritat no és esperar caritat dels altres, és esperar els diners dels altres, sense cap intenció positiva envers qui demana, sols alliberadora per alguns dels qui donen, sense ni mirar qui rep.

    Però un bon relat, una bona ensopegada crítica.

    Que el curs vinent ens sigui menys virtuós!! ;-) però tan treballat com aquest.

    Ferran

  • m'agrada[Ofensiu]
    rober | 15-05-2018 | Valoració: 8

    es pot escriure de tot el que es quotidia i fer-ne una bona historia

  • E. VILADOMS | 13-05-2018

    Ben trobada aquesta història de rivalitat entre pidolaires.
    Fins al proper curs relataire, Tristram!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tristram

Tristram

7 Relats

23 Comentaris

1704 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
"Tant de bo el pare o la mare, o en realitat tots dos —que tots dos, en rigor, en tenien la mateixa obligació—, haguessin pensat què anaven a fer quan em van engendrar". L. Sterne.