Cercador
Triar la Palma
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
La Miça és una nena de deu anys que avui va amb la tia soltera a triar la Palma per a ser beneïda el Diumenge de Rams. I, és clar, la germana de la Miça, que té sis anys, la Lània, també els acompanya per escollir la seva.
Ca l'Esparter és en un carreró singular que fa de bon passar i aturar. Cases senzilles amb jardinets pintorescos on aquests dies, a l'ombra, hi floreix el muguet, a mitja ombra les cales i a ple sol els rosers no es priven d'esdevenir esponerosos.
L'esparter ha tret galledes i cubells farcits de Palmes, Palmetes i Palmons pel dia en què la gent s'abilla de primavera amb roba clara i, seguint la tradició, va a la plaça de l'església a esperar els esquitxos sagrats. Aquells articles, que han pres un to grogós tot just sortint del verd es mostren entre plantificats i vinclats, desprenent aquella flaira característica que la Miça gaudeix d'olorar cada any. L'artesà ha treballat de valent. Ha trenat, ha cargolat, ha confegit estrelles i llaços, però no té les mans cansades: estima la feina que fa. A vegades, però, quan un cansament especial l'inunda, l'home, vidu i sol, mastega llorer, un al·lucinògen que beneït sempre allunya el lúgubre.
La Miça és punyetera i escull una Palma poc decorada perquè sap que la Lània es copiarà. Més tard, mentre la germaneta sigui amb la mare a comprar, ella, d'una correguda, i amb el consens de la tia-padrina que no es fa pregar -la té a la butxaca i és la butxaca que paga- la canvia per la més rinxolada i barroca.
El diumenge pare, mare i filles fan goig de debò. Les nenes totes blanques, com núvies petites. La Lània encara fent morrus de la rebequeria quan ha vist la Palma de la Miça que calla i obre els ulls com si fos un peix innocent.
La tia s'ha quedat vigilant el rostit i fent la betxamel pels canalons. I espantant el gat, que ensuma el tortell de nata sota el paper i vol jugar amb el cordill. Mira el cel ennuvolat. Fa que no, que no; i el xàfec és segur i tot d'una, i plou fang.
Torna llotosa i passant fred, la família. La Lània riu perquè ara les Palmes s'assemblen més. La mare es queixa de la permanent a fer punyetes. El pare vol fer el vermout sec i empijamat i el que ell diu va a missa.
La tia es queda a la cuina quan l'home està de malhumor. Llegeix novel·les de la Corin Tellado que ja l'avorreixen perquè ignora que un dels seus 'jo' molt poderós, si es deixondís d'aquella existència, en què no hauria d'estar per la Miça i la Lània, ni per mig malviure amb germana i espòs, es desbocaria escrivint i supurant miscel·lànies de mots de l'ànima, talment com l'esparter fa lluir artesania al carrer.
____________________________________________________________
Ca l'Esparter és en un carreró singular que fa de bon passar i aturar. Cases senzilles amb jardinets pintorescos on aquests dies, a l'ombra, hi floreix el muguet, a mitja ombra les cales i a ple sol els rosers no es priven d'esdevenir esponerosos.
L'esparter ha tret galledes i cubells farcits de Palmes, Palmetes i Palmons pel dia en què la gent s'abilla de primavera amb roba clara i, seguint la tradició, va a la plaça de l'església a esperar els esquitxos sagrats. Aquells articles, que han pres un to grogós tot just sortint del verd es mostren entre plantificats i vinclats, desprenent aquella flaira característica que la Miça gaudeix d'olorar cada any. L'artesà ha treballat de valent. Ha trenat, ha cargolat, ha confegit estrelles i llaços, però no té les mans cansades: estima la feina que fa. A vegades, però, quan un cansament especial l'inunda, l'home, vidu i sol, mastega llorer, un al·lucinògen que beneït sempre allunya el lúgubre.
La Miça és punyetera i escull una Palma poc decorada perquè sap que la Lània es copiarà. Més tard, mentre la germaneta sigui amb la mare a comprar, ella, d'una correguda, i amb el consens de la tia-padrina que no es fa pregar -la té a la butxaca i és la butxaca que paga- la canvia per la més rinxolada i barroca.
El diumenge pare, mare i filles fan goig de debò. Les nenes totes blanques, com núvies petites. La Lània encara fent morrus de la rebequeria quan ha vist la Palma de la Miça que calla i obre els ulls com si fos un peix innocent.
La tia s'ha quedat vigilant el rostit i fent la betxamel pels canalons. I espantant el gat, que ensuma el tortell de nata sota el paper i vol jugar amb el cordill. Mira el cel ennuvolat. Fa que no, que no; i el xàfec és segur i tot d'una, i plou fang.
Torna llotosa i passant fred, la família. La Lània riu perquè ara les Palmes s'assemblen més. La mare es queixa de la permanent a fer punyetes. El pare vol fer el vermout sec i empijamat i el que ell diu va a missa.
La tia es queda a la cuina quan l'home està de malhumor. Llegeix novel·les de la Corin Tellado que ja l'avorreixen perquè ignora que un dels seus 'jo' molt poderós, si es deixondís d'aquella existència, en què no hauria d'estar per la Miça i la Lània, ni per mig malviure amb germana i espòs, es desbocaria escrivint i supurant miscel·lànies de mots de l'ànima, talment com l'esparter fa lluir artesania al carrer.
____________________________________________________________
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436371 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com