Tres somriures diferents

Algú em va dir un dia,
que tenia tres somriures diferents.
Sí, va ser un amic,
un amic, realment.
Va ser un dia amb poca pluja,
cel cansat i poc violent.
La llum esgotava la foscor de la nit,
la llum que provenia dels nostres somriures,
la llum que provenia de nosaltres.
El meu rostre deixava veure felicitat.
Mirarem junts les estrelles,
aquelles que semblaven pintades a mà,
aquelles que semblaven teves, meves...nostres