Tres putetes semi-verges.

Un relat de: ricardet
Érem tres amics de vint anys que mai no s’havíem menjat un torrat tot i que cada setmana anàvem a la discoteca per lligar. En teníem tantes ganes que se’ns va acudir anar-nos de putes al barri xinès de València. Anàvem amb calçotets nous, condons i diners. Hi entrem i ens vam quedar petrificats en veure a les prostitutes lluint els seus encants davant la mirada lasciva dels parroquians, homes de mitjana edat i algun vell. Els únics joves érem nosaltres i estàvem morts de vergonya i potser de por. Així que ens vam anar a beure qualsevol classe de beguda alcohòlica començant per la mistela, que era dolça i estava bona. Vam seguir amb anís dolç, patxaran… fins que el cap va començar a donar-nos voltes. El pitjor era que ens va semblar que la libido va minvar junt a l’òrgan que devia actuar aquella nit.

Armats de valor alcohòlic vam tornar a entrar al barri ja sense vergonya ni por. Ens excitava veure a les treballadores del sexe encara que no sentíem cap erecció. Vam descobrir que l’alcohol era tan era un poderós animador social, però no pas sexual, és a dir, feia parlar però no cardar. Tot d’una, se’ns va acostar una dona argentina.

– Xics, tinc per a vosaltres tres jovenetes que us faran gaudir.
– És que no ens arriben els diners.
– No us preocupeu que les deixe al tres per dos. Us fiqueu al llit amb dos d’elles els tres i us ix més barat.
– És que ens fa por agafar la sífilis.
– Que no, que no … són molt joves i semi-verges, però si es dediquen a això no fa ni un mes. Ja veureu, semblen novícies d’un convent.
– Ens ho pensem i ja li diem.
– Menys pensar i més'chingar' que vindrà qui us les prendrà. I si és per diners el més barat i segur és una 'chupadita' en un racó del carrer.

Ens vam anar sense haver conegut dona en sentit bíblic. L’endemà, dilluns, va acudir al lloc el més atrevit del grup. Anava begut però no en excés. Va conèixer femella i la sífilis. No s’atrevia a explicar-ho a casa ni a anar al metge dels seus pares. Així que es va gastar una pasta en un de privat i en antibiòtics. La cura era dolorosa. Li ficaven per la uretra una espècie de barra de cotó per absorbir el líquid que supurava. El molt idiota ho va fer sense preservatiu. La beguda li va fer pensar que era immune. Malgrat tot, d’aquesta manera va nàixer un nou puter que gaudia de contar als seus amics les seues experiències amb prostitutes que poc després farien servir els tres amb lligues, núvies i dones.

Comentaris

  • Trist[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-03-2018

    Un relat bastant trist a pesar de les aparences.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: