Cercador
Tres i Pluja d'estrelles
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
Tres persones m'ho havien dit i recomanat.
Joan no siguis mandrós... ja sabem que ets persona d'anar a dormir d'hora, però avui és una nit especial...hi ha pluja d'estrelles.
A l'arribar a casa vaig triar entre anar cap al llit i treure'm la corbata...encara que l'aprecio i utilitzo, i cercar una finestra per veure la pluja d'estrelles.
És una finestra singular. Veu i admira molt. Li parlo moltes vegades, Finestra gran i ample m'ofereix molt. Dia i Nit la meva finestra amb connecta amb l'espai.
Un espai ple de colors. Sobretot a la nit he descobert i valorat els colors de la nit. Entre ells el color cru. Un color que sembla demana companyia.
L'avís no em deia l'hora de la pluja d'estrelles. Tant era. Veure les estrelles ja és com una pluja de llum i energia.
Vaig prémer el mecanisme per fer córrer el vidre protector i poder admirar directament les estrelles i la seva pluja.
Òndia ! El mecanisme s'havia encallat.... Òndia ! això ha de funcionar... sempre ha funcionat.... Molts intents i res de res.
De cop i volta una estrella.... ja havia començat la pluja.... arribar a la meva finestra i desbloquejar... Màgicament la finestra s'obri.... i una pluja d'estrelles entrar, sense cap mena de permís, per la finestra.... i vaig notar la seva fricció lluminosa.
I ja no recordo res més.
Comentaris
-
Un espectacle inolvidable[Ofensiu]Unaquimera | 08-06-2009
Espero que aquest relat estigui basat en una experiència real, benvolgut Joan, ja que contemplar una pluja d'estrelles és realment tot un espectacle: encisador, inoblidable... i gratuït!
Realment et desitjo que hagis pogut viure-la en directe! Hi ha bones gravacions, però evidentment, no és el mateix.
Veig que tots dos mirem cap al cel darrerament... felç coincidència, no et sembla?
Veig també que has canviat la fotografia damunt la biografia i l'adreça de correu a sota: és època de canvis?
T'envio una abraçada lluenta de debò,
Unaquimera
-
Joan[Ofensiu]Shaudin Melgar-Foraster | 05-06-2009
Passo uns dies amb massa feina, a la fi trobo un moment per mirar si hi ha algun relat nou d'en Joan González Pons i, caram, ja n'ha publicat uns quants.
M'ha agradat aquest també i les imatges que ens ofereix, com ara això del color cru de la nit, "un color que sembla demana companyia".
No et dic "endavant, continua escrivint" perquè em sembla que no et cal que t'ho diguin.
Una abraçada,
Shaudin