Cercador
Tres estones no fan un dia
Un relat de: onatge- Compartir:
Tres estones no fan un dia
De vegades veiem por
on no hi ha foscor.
Però ens hi entestem...
Estrelles del temps,
del passat i del present.
Flors de primavera
i el rosari del mes de maig.
Cal obrir els ulls
i veure endavant
amb una mirada neta.
Sé que hi ha una
mirada sense por.
Cal saber estimar
acceptant la por.
La por d'un no,
o que el cor sigui
un pensionista de per vida.
El destí sempre
duu un nom escrit...
Temps de paraula
en veu baixa,
o el crit a crit obert...
Tot va com l'anell al dit,
però de vegades
no hi ha dit,
i quan hi ha dit
falta l'anell.
Temps per omplir el got buit.
A punta de dia,
la mantellina dels set dolors...
Una espurna de vida que respira.
Res no dura cent anys i un dia.
La pedra dura, s'afebleix
amb la gota d'aigua...
I el camí de vida
es capgira cada dia.
Tres estones no fan un dia.
És temps d'anar a dida...
És temps de respirar
amb valentia.
onatge
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
394195 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com