trens

No hi ha força. Sec en un tren que es mou per inèrcia. Em desplomo sense vida sobre el seient. Els rails se'm claven a la pell, i sóc lluny i no vull ser ningú. Mirar per la finestra és consumir-me de nostàlgia, nostàlgia de què? De res, del que mai ha estat cert.
Se m'enduen les vies, i m'és indiferent el destí. No puc deixar de caure i fer-me peça d'una cadena de desil·lusions.
No em moc, a fora plou, i a dins també.