Cercador
Trencar el silenci
Un relat de: deòmises- Compartir:
Rebo la tempesta amb els braços oberts,
Amb els noms del desert al fons de la gola,
Crit que s'escampa i s'enlaira pels colors deixats
Pel pas dels núvols de la set eterna, ànima cristal·lina.
No crec en els miracles del temps perdut
Ni en divinitats que prometen amors inexplicables,
Inexistents. Seré culpable de tot, potser, si sagno el plor,
Si caic de genollons entre les despulles del foc encès al meu voltant.
I sabré que em mires a través de l'horitzó com si fos el meu darrer
Dia en la terra, com si el reflex que em retorna el mirall
Hagués desaparegut enmig dels bocins del meu cor.
Sóc llunyà, eteri, i rebo la tempesta amb la constant fadiga
De convertir-me en espectre vulgar de tot el que toco
Per primer cop després de l'aprenentatge.
Comentaris
-
De genollons collia collia...[Ofensiu]llamp! | 28-02-2009 | Valoració: 10
de genollons collia codonys,
...collons! -
El silenci...[Ofensiu]F. Arnau | 07-03-2008 | Valoració: 10
Allò que resta del crit...
Del crit de Munch, un quadre que espere poder veure molt prompte al Repte Poètic.
Una abraçada!
FRANCESC -
Ostres, quina sorpresa![Ofensiu]David Gómez Simó | 07-03-2008
Fa temps vaig penjar al web un poema amb aquest títol
i, sincerament, el teu està molt bé. Fa remouré alguna cosa a dins.
Les imatges molt ben trobades. -
Llunyà, eteri[Ofensiu]franz appa | 07-03-2008
Potser eteri, mai llunyà, mai vulgar, deomises... Sempre inesperat i renovat, això sí. Contrasta aquest poema adolorit amb les vetlles, nostàlgiques però esperançades (per cert, em dec a mi mateix el plaer de rellegir aquesta sèrie tota seguida...).
Se m'acut que el crit de Munch és perfecte per aquest poema: "Crit que s'escampa i s'enlaira pels colors deixats".
I expliques el motiu: "I sabré que em mires a través de l'horitzó (...) com si el reflex que em retorna el mirall / Hagués desaparegut enmig dels bocins del meu cor".
Un cor esbocinat, i encara viu, tanmateix. I encara amb veu. I, per tant, encara capaç de reptar els déus amb què no creus amb els amors inexplicables que tampoc creus. I, per tant de nou, capaç del novell aprenentatge.
Una abraçada,
franz
"
Valoració mitja: 10
l´Autor
373 Relats
1009 Comentaris
306912 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978