Trencaclosques

La vida, les vivències, les relacions amb les persones, tu, nosaltres, vosaltres, ells i jo.Tots absolutament tots, formem part d'un trencaclosques on cada peça (que som nosaltres i els nostres sentiments) anem encaixant els uns amb els altres. Sovint ens costa trobar amb qui encaixar, i en canvi, amb massa frequència de la que desitjaríem, trobem persones i sentiments dels qui convé desencaixar-nos per no ferir-nos ni fer-nos mal.
Avui i gràcies a tu, tinc la sensació d'haver fet aquest trencaclosques una mica més gran. Avui t'he trobat a tu i els teus relats, i sé que encaixes amb mi. L'encaix no sol ser fàcil, però m'agradaria que en el nostre cas, fos suau i bell.Les nostres paraules, la nostra manera de sentir, i la nostra passió per escriure estic segur que ens facilitaran. Has encaixat de meravella, Naiade!Mil gràcies! Oriol

del graó on eres ara , per pujar al pròxim amb força , nou repte ,noves circunstàncies ,començar de nou , dient adeu .
Endavant!

Hola;

Amb aquest titol, hi ha un relat meu, en el que s'explica com n'es d'important per a les persones qeu algú - com nosaltres - ens reconeixi un cert grau de genialitat.

Gràcies pel teu comentari.

P/D
a www.coneixercatalunya.blogspot.com trobaras aquest relat i les imatges que el Feliu Añaños i Masllovet, a jutjat com més interessants.

Efectivament! Quan succeeixen canvis imprevistos que ens desborden, cal declarar-la zona catastròfica, valorar els danys i a continuació reconstruir la vida.
Després d'un temps prudent per recuperar l'alé, curar les ferides i agafar forces, cal plantejar-se un nou projecte. En cas contrari, invertiríem un temps preciós en lamentar-nos...

Molt encertat el paral·lelisme del trencaclosques amb la vida: sempre hi ha una peça nova que buscar! I així, peça a peça, anem construint el disseny...

T'envio una abraçada esperant que et trobi aviat,
Unaquimera

Realment un vertader trencaclosques.
M'ha agradat molt,m'agrada la poesia que escrius,m'agrada come scrius.
''Reaccions impulsives...''m'ha agradat,em passa molt sovint ami això i seguir que a molta gent també...

Una forta abraçada!!
Petons!

Hola;

Ho expliquem a la pàgina.

De tota manera sapigues que son "som" un grapat de bona gent que esmerém - de fa molts anys - hores i hores en la defensa del catalàmi de Catalunya.

Coneixes Guimerà ?

Doncs posa-ho a la agenda que ja fas tard.

Gràcies per l'interes.

Antonio

Un trencaclosques, efectivament, però gairebé completat, perquè en aquest poema ens en mostres totes le cares! I perfectament alternades. A les primeres estrofes, per exemple, parles d'alarma, d'estranyesa incòmoda, de situacions que ens desborden i fins i tot d'actituds destructives, sorgides a mode de reacció a situacions límit en les quals podem trobar-nos en el decurs de la vida.

A les tres últimes estrofes, et centres a comentar, per dir-ho d'alguna manera, la positivitat del canvi. El temps de reflexió, quietud i silenci, la necessitat del canvi i una sensacional última estrofa:

"Unió de peces d'un nou trencaclosques
nou projecte
reconstrucció entre ombres fosques
Inici d'un nou trajecte"

La millor manera d'acabar aquest poema, llarg però de lectura amena i agradable. Només com única observació, comentar-te que manca algun accent. Però això ja és una qüestió secundària: el poema és bo i això s'agraeix!

Gràcies, Naiade, per tots els teus comentaris. Des de la mort amb amor es pot demanar a qualsevol llibreria, en principi, que treballi amb la distribuïdora Arc de Berà, que són, crec, la majoria. Sé que a Barcelona el tenen a la Llibreria Ona i també a la Llibreria Catalònia. Possiblement també el tindran a algun altre lloc.

Gràcies, en qualsevol cas, i si mai tens ocasió de llegir-la... n'espero una crítica!!!

Una abraçada,

Vicenç

Viatge ,
condicions perilloses,
boira , pluja , corbes , precipici,
angoixa i cor accelerat
la vida ens posa a prova, ens esmuny:
de sobte per tots costats, foscor.

Degradació, bloqueig, tristesa,
però continuant el Camí, amb precaució.
visió entelada, peces que no encaixen,
però la boira s' esvairà, la pluja minva,
irritació, crits, egoisme,
el volca s' adorm, el sol surt,
i el cel, recupera la blavor
i la carretera torna a ser recta,
el cor fa un fons sospir,
doncs el temps la cicatriu apaga.
...es el viatge de la vida.
Avet_blau