Tren

Com cada dia he entrat al tren mecànicament, seient directament al "meu lloc" (és meu només quan ningú més l'ocupa). Mentre deixava les coses, un parell de carpetes, la motxilla i l'abric, he reconegut una cara. Just davant meu, a la següent filera de seients, hi havia una dona amb qui vaig parlar just la setmana passada. Va ser una conversa espontània, sobre l'educació i les lleis que actualment s'estan elaborant per regular l'ensenyament, o d'altres temes que ens interessaven a tots dos. A la conversa també hi havia dues noies més, que potser no van dominar tant el discurs, però també hi van participar.
M'ha sorprès molt veure-la, i ens hem saludat. Hem parlat durant uns segons però cap dels dos ha fet el gest d'acostar-se, d'insinuar canviar de seient per poder establir una conversa. Ha sigut la meva elecció; he triat el viatge solitari enfront de compartir el trajecte. Però el que em sorprèn és que no sóc l'únic: al sortir de l'estació de Sants, el vagó està tot parcialment ocupat. I dic parcialment per la manera com està disposada la gent: per cada grup de quatre seients contigus, una persona. Després, a la resta de parades, el vagó s'anirà omplint més, malgrat cada nova persona que entri buscarà el seient més aïllat dels que l'envolten.
Durant el trajecte se sentiran poques converses: tothom llegeix, escriu, dorm, mira el paisatge o simplement s'avorreix, però s'avorreix en solitari. Només un parell de persones trenquen la monotonia, així com les espontànies converses per mòbil que de tant en tant, aleatòriament, s'estableixen. I, és clar, una dona. La típica dona cridanera que va amb el seu fill malcriat (ella l'ha malcriat o hi ha contribuït significativament) i es passa el trajecte fotent-li crits i donant-li ordres que, malgrat estic lluny i no puc entendre el que diu, deuen ser absurdes.
La vida en solitari és dura, no tens amb qui compartir els moments; però té l'avantatge de ser plàcida, sense daltabaixos. Segurament que és l'elecció més fàcil, és la situació que et permet un control més acurat del teu entorn.
Sens dubte, això són els efectes de la vida moderna, ja que la societat s'ha especialitzat fins a tal punt, i l'automatització global s'ha perfeccionat tant, que finalment pots prescindir de la resta de persones. Ja no cal tenir cura dels amics: tens accés a una enorme quantitat de persones, i sempre en podràs trobar de nous.