Tren de curt trajecte

Es desperta al migdia amb el cap descol·locat, les idees fora de lloc, incapaç d'observar allò que te al davant... A les palpentes entra a la cuina i s'inunda l'estomac d'aigua. Vomita. Es torna a deixar caure sobre el llit com abatut, sense aclucar els ulls. Es palpa la cara com traient-se una mascara de teranyina. Ara li ve una imatge al cap que li fa recordar que ha quedat després de dinar amb en Nàvil. Són dos quarts de quatre i ja l'espera a la cantonada de sempre. El veu arribar, amb prou feines es saluden i intercanvien material i bitllets. No es diuen adéu, però si fins demà. Torna a casa, surt al balcó i somriu. Recorda la nit anterior a la fàbrica abandonada i desitja repetir la festa: tornar a veure els amics, parlar de la vida, riure fins sortir el sol...

Passades les onze baixa al pub de la plaça: hi ha poca gent però s'omple a mesura que passen els minuts. Demana una rossa de barril amb poca escuma i de sobte nota una mà a les seves espatlles i una veu femenina, molt dolça i suau diu "com va això?" . Ell respon amb un sincer somriure i s'inicia una conversa d'allò més distreta sobre la nit passada.

Dues hores després surten del pub i es dirigeixen cap a l'antiga fàbrica. Ja és plena de gent, la música fa tremolar-ho tot i tothom somriu a través de les mirades confoses que inunden la sala. Ara es porten les mans a la boca i empassen ràpidament. Ballen i beuen. Tornen a empassar. Parlen i riuen amb tothom i tornen a empassar allò que per a ells és l'essència de la festa. Passen els minuts i segons cada cop més lentament. Encara és de nit i la gresca està muntada. Tornen a empassar.

Moments després ja no és la mateixa persona que feia unes hores: ja no somriu, ni parla, ni balla, sinó que sembla no ser-hi.

Ara és a terra, tot pàl·lid, els ulls en blanc i la cara sembla fer ganyotes. Entremig del maremàgnum sona una sirena cada vegada més estrident. Les veus de la sala se li fan més confoses i lentes, no veu siluetes sinó ombres, foscor...Se'n va...

En un últim sospir ha pogut veure com s'ha escapolit la seva curta i innocent vida, plena de pols i verí, pensant que ja ho sabia tot sense saber que tant sols havia acabat de sortir de l'ou, tanmateix començava a madurar, però era clar que havia agafat el tren menys indicat per encarrilar-se a una vida en la que un pas en falç o una decisió mal empresa podia fer desaparèixer a qualsevol com un huracà que arrasa tot sense escrúpols ni excepcions...