Tremolo, de nou

Un relat de: sants78

Tremolo
i les paraules es trenquen
sobre el paper
i només tanquen el blanc,
dibuixant gargots
i runes d'idees.
Creo imatges
bufant la tinta seca al cel.
Em meravello un segon
i després badallo,
profundament.
Tant com per menjar-me el món
o com per deixar-lo sense oxigen.
Tremolo de nou
i crido en silenci
que vull que acabi la nit,
de forma ràpida
i que pel matí surti el Sol,
per veure el camí marcat,
i no seguir-lo.

Comentaris

  • langúnia traspua el paper...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 02-03-2007 | Valoració: 10

    i arriba al cor...
    un encant!

    un petonet!

  • Segueix tremolant[Ofensiu]
    roda03 | 28-02-2007 | Valoració: 10

    Hola Agus,
    Tremola de nou i de deixis de fer-ho, perquè aquest és el senyal que empeny al poeta a sentir-se bé amb la solitud.
    I segueix tremolant molt més, i alhora cerca la quietud, aquella quietud perduda. Pensa, amic, que moltes vegades la nostra realitat és ben a prop nostre i és el nostre descuit que no ens deixa veure les petites escletxes que ens regala l'alba i l'aurora.
    Camina i escriu a trenc d'alba i si em permets fes-ho algun dia a s'hora baixa i així t'imagines que ets en un escull qualsevol de ses illes.

    Brindo per les teves tremolós i per les meves,
    Roda03

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

490265 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]