Cercador
Tremolo, de nou
Un relat de: sants78Tremolo
i les paraules es trenquen
sobre el paper
i només tanquen el blanc,
dibuixant gargots
i runes d'idees.
Creo imatges
bufant la tinta seca al cel.
Em meravello un segon
i després badallo,
profundament.
Tant com per menjar-me el món
o com per deixar-lo sense oxigen.
Tremolo de nou
i crido en silenci
que vull que acabi la nit,
de forma ràpida
i que pel matí surti el Sol,
per veure el camí marcat,
i no seguir-lo.
Comentaris
-
langúnia traspua el paper...[Ofensiu]Noia de vidre | 02-03-2007 | Valoració: 10
i arriba al cor...
un encant!
un petonet! -
Segueix tremolant[Ofensiu]roda03 | 28-02-2007 | Valoració: 10
Hola Agus,
Tremola de nou i de deixis de fer-ho, perquè aquest és el senyal que empeny al poeta a sentir-se bé amb la solitud.
I segueix tremolant molt més, i alhora cerca la quietud, aquella quietud perduda. Pensa, amic, que moltes vegades la nostra realitat és ben a prop nostre i és el nostre descuit que no ens deixa veure les petites escletxes que ens regala l'alba i l'aurora.
Camina i escriu a trenc d'alba i si em permets fes-ho algun dia a s'hora baixa i així t'imagines que ets en un escull qualsevol de ses illes.
Brindo per les teves tremolós i per les meves,
Roda03
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
490265 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal