Tremolant dins la pell

Des de l'empit de la finestra, en aquell novè pis, en Joan guaitava un pare amb els seus fills que es banyaven a la piscina de l'hotel. Que petits que es veien de tant amunt. Semblaven figuretes de pessebre. Envejava aquella felicitat que s'entreveia per les seves rialles, com havia envejat sempre qualsevol moment de felicitat que havia vist viure a qualsevol persona que hagués estat a prop seu. Ell no havia aconseguit mai poder ésser feliç d'aquella manera, i això el corroïa per dins.

De sobte,un instint inquietant l'envaí. Una ànsia per abocar-se al buit i acabar amb tot es convertí en la quimera del proper minut de la seva vida. No sabia pas quina força contradictòria l'empenyia a voler saltar, ja que la por a fer-ho el paralitzà al mateix temps, deixant-lo clavat a terra. Només va tenir forces per tancar la finestra i començar a tremolar. Es va acollonir pel que podia haver passat.

Aquest malestar, és a causa de la meva malaurança, o de la felicitat dels altres? —pensà.

Tremolant dins d'aquella pell, el pensament d'en Joan va començar a repassar els seus 52 anys de vida. La feina, la família, els amics, es viatges, la casa, les activitats socials... mai en tenia prou. Sempre desitjava el que tenien els altres.

I després del que acabava de passar, va reflexionar que tampoc era tan desgraciat.

Però als cincs minuts...

— Carme! — digué a la seva dona— posa't el banyador i crida als nens que anirem una estona a la piscina. A veure qui riu més.



Relat per a participar al Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2012-2013 "PECATS CAPITALS (7+1)" i que al març de 2013 és: "ENVEJA"