Travius Clan

Un relat de: wynelland
Després d’un munt d’anys dedicant-me a la ciència, per fi m’han ofert l’oportunitat que sempre he estat esperant: una expedició al Pol Nord. No exagero si dic que es tracta de l’Oportunitat, així: en majúscules. Perquè, com ja he dit abans, porto tota la vida estudiant les poblacions aïllades d’óssos polars. I donant la vara a les meves amigues, que, segurament fartes d’escoltar-me, han decidit preparar-me una festa de comiat amb un concert de Travius Clan com a plat fort. Saben que en sóc fan. I això que amb aquest tema no he estat tan pesada, de veritat. Hi hem anat aquesta nit. Es veu que ha plogut bastant mentre sopàvem, i ens hem trobat amb una inundació a l’estació de metro. La pega és que no ens n’hem adonat fins l’hora de sortir al carrer, i se’ns han negat les sabates de mala manera. Per acabar-ho d’adobar, avui m’he posat unes sabates obertes, i així estic ara, que cada cop que salto al ritme de Travius Clan sembla que estigui xipollejant en un toll d’aigua estancada. Al meu voltant tothom crida, i les meves amigues aixequen als braços cada cop que el guitarrista ens fa vibrar amb els seus riffs. Fa calor i tinc el cos xop de suor. La samarreta se m’enganxa a la pell i un lleuger aire calent em recorda el fred que passaré quan estigui al Pol Nord. Miro al meu voltant. Els mòbils no deixen de pampallugar entre la gent com els rajos de lluna sobre el mar. Torno a fixar la vista a l’escenari. Algú s’ha deixat en marxa tots els marcadors. Un d’ells diu: 3-0.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: