Travessar la boira

Un relat de: Josep Maria Basté Framis
És una boira intensa, plena de claror, però que no et deixa veure res... amb prou feines veus les teves mans.
És una boira intensa, la respires amb dificultat, la seva humitat se t’enganxa a la pell.
És una boira intensa, no saps on ets, no saps si hi ha algú aprop. Estas envoltat d’una soledat blanca i freda, humida i encegadora. No pots veure ni l’esperança d’un raig de sol... Però potser no el veus perque no hi és. Potser sí que estàs sol.
És una boira intensa, no saps cap on has d’anar, no saps si durarà molt o poc, no saps quina és la direcció correcta. En el fons, no saps si camines cap a la mort o cap la vida.
És una boira intensa, humida i freda. Es una boira que t’omple la cara de gotes de gel que es claven al teu rostre com milers d’agulles, gairebé fins a sagnar.
És una boira intensa, intensa, intensa.
Potser seria millor quedar-me quiet on estic i esperar que passi la boira. Sembla el mes sensat, la boira sempre acaba marxant encara que ja gairebé no ho recordi. Potser millor esperar aquí, enmig d’aquest desert de claror. Però sinó camino també puc morir congelat, o em puc tornar boig, o la boira em pot deixar cec abans que arribi la claror del cel. Sí, esperar sense fer res és un parany, això sí que és una trampa de mort. Cal caminar, cal travessar la boira. M’hi va la vida.
Quan sóc enmig d’aquesta boira és quan més m’he de refiar del cor, encara que no vegi res i em sembli que la boira m’acabarà tornant boig. Cal confiar: la sobrietat valent i decidida, la temprança, és el que em permetrà caminar aquí també, és el que em farà possible arribar al cel blau, encara que no sigui gens fàcil. Encara que el dubte, la por i el desànim sembin ofegar-me. Encara que ara camini enmig de la boira més intensa...

Comentaris

  • Paràfrasi d'en Llach[Ofensiu]
    iong txon | 17-03-2018 | Valoració: 10

    Molt millor. Una bonica metàfora

  • gràcies[Ofensiu]

    Moltes gràcies Aleix... m'agrada també que t'hagi portat records. Les paraules ressonen diferent en cada lector, perque cada un te la seva història i els seus ulls, la seva manera de veure el món. L'escriptor només ha de suggerir, no?
    El relat també es refereix una mica al meu moment vital... i amb el fred d'avui encara més!
    Gràcies de nou.

    Josep Maria

  • Boira poètica[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-02-2018 | Valoració: 10

    Ostres, quin relat més poètic, més descriptiu, més corprenedor! M'has fet recordar una excursió amb l'avi, fa quaranta anys, travessant el Pla de la Calma amb boira intensa. Ell, savi muntanyenc, va decidir esperar-nos un parell d'hores que s'aixequés la boira per no marrar el camí. Dos hores després referem la marxa, a cent metres del cotxe. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Angoixa[Ofensiu]
    wynelland | 07-02-2018

    M'ha semblat un relat angoixant. En molts sentits m'ha fet pensar en la vida mateixa. Quan no saps com anirà alguna cosa i no saps cap a on tirar... Però tot i així continues endavant perquè confies que tard o d'hora ho aconseguiràs: deixaràs la boira enrere. Molt ben trobat.

  • Angoixa[Ofensiu]
    wynelland | 07-02-2018

    M'ha semblat un relat angoixant. En molts sentits m'ha fet pensar en la vida mateixa. Quan no saps com anirà alguna cosa i no saps cap a on tirar... Però tot i així continues endavant perquè confies que tard o d'hora ho aconseguiràs: deixaràs la boira enrere. Molt ben trobat.

  • Intensa, intensa...[Ofensiu]
    Montseblanc | 06-02-2018

    Relat claustrofòbic i terrorífic. Caminar entre una boira espessa és el mateix que caminar a les fosques. Només canvia el color, blanc o negre, tant és; t’obliga a confiar i anar a les palpentes, amb la por que fa això d’estendre les mans endavant sense saber que hi ha...
    M’ha agradat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Maria Basté Framis

Josep Maria Basté Framis

6 Relats

19 Comentaris

1481 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Hola!

Sóc el Josep Maria, vaig nèixer el juliol de 1964 a Barcelona, on visc actualment. Llicenciat en dret i en filosofia.

Després de llegir molt, fa una mica més de tres anys, quan en vaig fer 50, em va semblar que potser també jo tenia alguna cosa per dir. He publicat des d'aquell moment alguns llibres:"Finestres d'eternitat" (2014), "Amb els ulls oberts" (2015), "El temps espiral" (2017), "La vida entre línies" (2017) i "Instint de vida" (2017) (que també ha aparegut en castellà). "Instint de vida" (Pagès Editors) actualment em sembla el menys dolent que he escrit, però, és clar, jo no sóc imparcial i potser només es que el que m'agrada més és l'últim que he escrit, o potser és pel meu moment vital, o... no sé! .

Moltes gràcies!

Aqui em podeu trobar a la vostra disposició: jbastef@uoc.edu