TRANSGRESSIÓ

La foguera ja era a punt per ser encesa. Com era previsible, per la pròpia naturalesa transgressora de l’acte anunciat, no s’havia sol•licitat cap dels permisos requerits, perquè segur que l’haurien prohibit. Era tot un personatge excèntric i molt conegut. Havia redactat un manifest, que s’havia publicat als diaris i emès per les ràdios i televisions locals, al final del qual s’anunciava la data i l’hora en que s’encendria la pira ritual. Deixava ben clar que no convocava ningú, ni demanava l’assistència ni la participació de la gent. Però com que, en aquest país, som com som, tots els mitjans de comunicació de la ciutat hi eren presents. Una gernació omplia la plaça, expectant i morbosament encuriosida. La notícia s’havia escampat arreu i el poble no volia perdre’s l’espectacle. S’hi va desplaçar una unitat dels bombers, una ambulància, per si de cas i efectius de la guàrdia urbana. Una dotació d’antiavalots esperava ordres per intervenir, si calia. I allà s’estaven, quiets.

No era una foguera, era una pira funerària i ritual en la que se substituïa el cos d’un difunt per obres de la cultura d’un poble, culturalment difunt. Llibres, reproduccions de quadres, partitures musicals i tota mena d’elements relacionats amb el pensament, la creativitat i la cultura en general, eren les sacrificades als deus, implorant que impregnessin la ment i l’esperit d’aquest poble amb les benediccions de la cultura i la llibertat que aquesta comporta. Només era això, un clam pacífic, però transgressor, per la cultura i la llibertat, per a tot el poble.

L’autoritat competent, per dir-ho d’alguna manera, reunida d’urgència per afrontar aquest acte transgressiu, estava immersa en un mar de dubtes. Què fem? Tenien por de la reacció popular, així que van decidir posar-li una multa per ocupació de l’espai públic i plantar una foguera sense els permisos corresponents. Agafà un megàfon amb l’intenció de llegir el manifest durant la crema de la pira, però s’aturà, i va dir... Pobre poble el que menysté la cultura i avala la mediocritat. No se pas que hi feu aquí. La vostra presència demostra que no heu entès res de l’esperit del manifest. Només la morbosa i tafanera curiositat és la que us ha fet venir. La gent, callada, avergonyida, desencisada i ofesa va anar desfilant.

No va caler encendre la pira. Era inútil. No hagués servit de res.