Transformació

Un relat de: Esther Llombart Ramis
Quina transformació més bèstia. No la reconec. La princesa del conte de fades és un ésser mutant que es desfigura per moments. El vestit llarg i rosat s’escurça, s’ajusta i s’enfosqueix. La vareta màgica és bescanviada per un pintallavis. La princesa ja no vol jugar sola. Ara marxa del palau còmode i segur, i surt a buscar el príncep blau. No sap, però, que les granotes no perden mai la seva condició. No sap, però, que l’elegància dels prínceps moltes vegades va de la mà amb la mesquinesa.

On estan els petons, les abraçades i els somriures esplèndids? No han desaparegut, han migrat cap a un altre lloc, desconegut, preocupant, inquietant. On estan els jocs? Hi són, però no damunt la taula, sinó en algun racó obscur. On està la confiança? Fugida, cap a algú que no se la mereix, cap a algú que la farà malbé.

L’ànima se m’esgarra. El cor se’m desfà. La tristesa i l’enyorança dibuixen una aura de melangia que m’envolta i no em deixa respirar. Només puc esperar que la princesa continuï la seva transformació i deixi de ser-ho, del tot, perquè únicament llavors sabrà desemmascarar els falsos prínceps, únicament llavors simplement serà ella, sense buscar, sense esperar, sense necessitar que algú altre la salvi.

Comentaris

  • Realment[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 17-01-2015

    el pas de la infància a l'adolescència no és igual per les noies que pels nois: elles deixen de ser princeses (encara que no totes i no sempre) i ells (nosaltres) esdevenim gripaus de per vida.

    Ben explicat.

  • Quins canvis![Ofensiu]

    Una bona descripció de la transformació de nena a adolescent. Ben enfocat. Enhorabona, Esther!

  • Quins canvis![Ofensiu]

    Una bona descripció de la transformació de nena a adolescent. Ben enfocat. Enhorabona, Esther!