Trajecte d'una linea

Jo que sóc tan recte, jo que no m'he deixat mai doblegar ni remullar per a ningú, ara us explicaré un viatge que vaig fer, sortint d'una carta i d'un conte del mestre Cortàzar.
En aquests moments em trobo viatjant en un vaixell, no sé cap on, bes a saber amb quins companys de geometria.
Estic segura que l'oncle Isòsceles (Déu l'hagi perdonat) allà a la seva Grècia originaria, no s'hagués deixat doblegar per a ningú, que no hagués calculat el seu destí ni la seva hipotenusa.
Ara em sento ultratjada i amb molts punts de vista, talment com si fos una línia argumental.

... Allí, baixo pel tou de la cama (folrat amb el vidre del niló) d'una de les viatgeres. Encara que he de fer un esforç molt gran per defugir d'aquesta superfície lluenta, perquè m'agrada abandonar-m'hi i somiar. Segueixo camí, ara per l'agulla d'un tacó de sabata de saló, cap al paviment abrasador del passeig marítim, emprenc la persecució d'unes begudes, fresques però alcohòliques, en totes les guinguetes dels bars costaners. Vaig, després, buscant la humitat de la cresta de les ones, cap a la seva part més ballarina, més escumosa quan, un espasme gran d'una d'aquestes em du cap a la mar oberta, on caic i em mullo. Com no sé nadar, segueixo el meu camí pel fons marí, sortejant mareperles sense perla, raps distrets... fins que un pop, poruc, em llença, novament cap a dalt, cap a la superfície i un vaixell d'unes mides que no sé dir si són grans o petites, doncs jo no n'entenc de vaixells, em fa de rampa salvadora, i em treu d'aquesta situació d'humitat, segurament no volguda per a mi.
En el braç d'una de les persones que cavalca aquell estri marí, he de fer una sobtada frenada per no xocar amb aquelles altres ratlles que llegides en l'ordre convenient, signifiquen: "Amor de madre". No volent saber res més d'ensurts, ni d'anatomia humana i llurs tatuatges, salto a un terra mullat on el vaivé de la navegació em du a la porta d'unes cabines que els mariners fan servir per descansar, no perdo l'ocasió de cabussar-me en l'interior d'una de les lliteres, cosa que aprofito per a eixugar-me i treure'm alguna alga que se m'ha enganxat en la topada amb el pop.
A les hores em trobo amb el capità del vaixell. De cop, recupero la cabota que li dóna sentit i direcció en el meu viatge i com una sageta perseguida per una ratlla que li va olorant el cul, em vull clavar en el cor de l'oficial, per haver pintat tan malament aquella imatge que presideix el menjador de casa seva i que no fa justícia a aquell quadre de François Boucher.