Trajecte de bus

TRAJECTE DE BUS

─ Papa deixa'm la finestra.
─ No ha canviat el paisatge noi.
Els dos s'asseuen.
─ Al cantó del passadís pots estirar els peus - li assenyala el fill.
─ Un de sol. Vinga, has triat el conte? - li va demanar el pare.
─ Ben bé... No sé quin li pot agradar, vuit anys té, oi?
─ Sí, i no ha de ser cap reproductor d'aquests teus. Ha de ser un llibre.
─ Hansel i Gretel
─ Vinga, va.
─ Bé... Ara n'hi ha d'heroïnes molt bons...
─ Aquests seran els que t'agraden a tu: cossos de dones exagerats que cometen tota mena de violències.
Una senyora grossa procedent dels seients de darrera mira desafiant l'home perquè tregui la cama del mig del pas. Ell la mira de reüll i aparta el peu. L'autobús para, baixa la dona i un quants passatgers més i n'entren d'altres. Una jove, morena, alta, cabell llarg, aspecte sud-americà, es fa pas entre els passatgers de peu. Pare i fill la segueixen amb la vista.
─ Vas recórrer la sentència - irromp el fill -. Potser et pensaves que ho tenies perdut i l'orgull et va obligar a continuar el procés. Havies de guanyar malgrat tot.
El noi observa la gent de la vorera abstreta en les seves cabòries que desapareixen de pressa. El pare no contesta. L'autobús deixa que el vermell l'aturi.
─ Podia haver passat amb l'ambre - expressa el noi com un pensament dit amb veu alta i el pare assenteix.
─ T'acostumaràs. La convivència enriqueix i dóna experiència - comenta el pare.
─ La suficient per no repetir. No ho vas tenir en compte quan vas conèixer la seva mare.
La jove morena, texans i talons alts, s'acosta més en deixar passar un passatger, estira el braç i s'agafa a la barra superior, la roba se li ajusta al cos i pare i fill repassen la línia sinuosa de la seva silueta.
─ Et creus que ja ets gran per jutjar? Veurem el que faràs tu.
Una moto surt abans de caure el verd. El noi està atent als vehicles que poden venir de la dreta, aixeca els ulls en veure una altra moto que aprofita creuar en el darrer moment. Els dos vehicles s'esquiven i el noi somriu. El bus continua.
─ La nena, què hi diu? No entenc com el jutge... - segueix el fill.
─ Era una jutgessa.
─ Entre elles es foten, eh?... Mira, que et sembla el del "Pocahontas" la història és divertida.
─ Preferiria un altre, li llegiràs tu? - proposa el pare.
─ Sis plau, ella n'ha de saber!. S'assembla a sa mare?
La parella que estava asseguda davant d'ells s'aixeca, ell porta un diari a la mà, el pare clissa una notícia a la plana:
"carrera de cotxes prohibida, el premi supera el risc".
─ Sí.
─ Ha tornat al seu país?
─ No. Ha fet amistats solvents aquí. Era d'esperar.
El jove fixa la vista de nou al carrer: la gent camina, passa, espera.
L'autobús s'atura. Els dos comproven la parada.
─ La següent és la teva - indica l'home - Li dius a ta mare que no es preocupi que rebrà els diners aquest mes i no t'hi estiguis molta estona. Tenim feina a casa.
El noi s'aixeca i l'home ocupa el seu lloc, passa per davant de la sud-americana i se la mira, observa a son pare i aquest li somriu. L'home, sense deixar aquesta expressió, posa la vista sobre la noia, ella veu el seient buit i s'hi asseu. El fill baixa a la parada, quan arrenca l'autobús observa d'esquitllentes a son pare a través del vidre, la seva imatge fuig quan parla a la jove.