TRAIDOR! - VENJANÇA

Acabava de vestir-me i vaig acostar-me a l'armari mirall per fer-me el nus de la corbata. Quan anava per marxar, vaig sentir que em cridaven:
-Pssst! Pssst!
Va semblar-me que venia del mirall, vaig recular i, vaig veure el meu reflex que em feia senyal que m'acostés.
-Acosta't i entra.
-No m'atabalis! Com vols que entri a l'armari travessant el mirall?
-Fes-me cas! Des d'aquest costat es veuen les coses molt diferents. No hi perds gran cosa per provar-ho, no?
Vaig decidir fer-li cas. Vaig acostar la mà al mirall i la mà es va enfonsar a dins i a continuació vaig passar-hi tot jo. Tant bon punt vaig ser a dintre, el meu reflex va sortir i jo vaig quedar-me allà com un estaquirot. Es va arreglar el nus de la corbata, davant del mirall i va marxar.
Des de llavors jo estic a l'altra banda, li haig de somriure quan ell vol, haig de fer cara d'emprenyat quan ell la fa i cada vespre haig d'aguantar com es fica al llit amb la meva dona. L'únic consol que em queda és que quan ell l'abraça davant del mirall jo també ho aprofito.