Traïcions

Després em preguntaran per què no miro la tele. I jo els asseguraré que a relats hi ha històries molt més interessants que els culebrots de la tele!
Una bona història de confessions, d’infidelitats i d’amors.

Ens seguirem llegint,

Núria

Un bon relat Montserrat aquesta història pot haver pesat en la realitat.
Pobre mossèn Ramon amb el seu secret de confessió, s’ha quedat vent esparverat.
Molt bo! m`ha agradat.
i et segueixo lleguin...
Salutacions...
Josep

Brillant relat Ben trenat i arrodonit! Sembla basat en la llei de causa i efecte. Tota causa té el seu efecte que esdevé causa novament... Un embolic desfà una mentida... s'embolica de nou... fins que a la fi tot es resolt.
Una abraçada, amiga
Joanalvol

Quina moguda de personatges! Pobre mossèn Ramon, me l'imagino ben atabalat. Un relat que m'ha fet somriure i que espero sigui sel·leccionat perquè els oients gaudeixin d'aquestes "Traïcions" excepcionals.
Una abraçada ben forta, Montse.

Mercè

Secrets de confessió. Pel que veig hem donat voltes al mateix problema. Hem enfocat el relat de distinta manera, amb resultats podríem dir iguals però això sí... amb solucions diferents i alhora, també, podrien haver estat compartides. Aquests Mossens... Ramon i Fidel...!
Una abraçada Montserrat [és que feia temps que no ens fèiem cap!]
—Joan—

Collons! Quin mega-embolic en un micro-relat!
M'ha fet riure molt. Fins aviat.

Quin assortiment de secrets que has encabit en aquest breu relat!

Llegint-ho, s’ha de reconèixer que el mossèn és un home de recursos, ja que aconsegueix acomplir el desig dels joves sense haver de descobrir els adults que van cometre els pecats que, cadascú al seu torn, li van confessar.

Amb la boca tancada en el sentit figurat, troba la manera de resoldre el problema... o una part d’ell, és clar, perquè allò de “Finalment tot aclarit...” és molt sencill d’escriure però no tan fàcil d’aconseguir.
Al mateix temps, la frase “van resignar-se plegats” obre camí a un llarg periode de temps en què els personatges del Lluc i la Rosa van empassant-se la veritat que s’acaba de descobrir...

Mentre me’ls imagino i somric, t’envio una abraçada de les bones,
Unaquimera

això sembla un guió de la sèrie que fan per la tele! aquí ningú és gaire seriós.
Un bon relat Montse i amb un final de riure, que ja s'agraeix de tant en tant.

Ferran

Un gran, gran relat! Molt bé! Me l'he sentit molt proper, personatges molt creïbles, molt reals encara que el capellà ha deixat anar un secret de comfessió. Pecata minuta. A la literatura tot li és permès. I tu ho has fet amb maestria , senzillesa i rapidesa de lectura. Un bon relat per una bona tarda, què més es pot demanar? Una abraçada.
Aleix

M'ho he passat d'allò més bé amb aquesta història plena de secrets inconfessables. És el que comporta ser capellà, que té la informació de primeríssima mà i no pot dir ni piu. Però en aquest cas mossèn Ramon ha estat molt hàbil. Bon relat i molt ben escrit i amb un final feliç, d'aquells dels contes que tan agraden.