Cercador
TOXICITAT
Un relat de: montserrat vilaró berenguerAvui es un dia negra negra, d’aquells dies que et ficaries dins de un forat i no en sortiries, com mes endins millor. Somies en que et fas
petita com una taronja i et pots amagar dins un cau de conill i no sortir mai mes . Parar els pensaments del teu cap i no sentir-te tant
desgraciada . Les paraules et fereixen com si fos un punxo que et va travessant el cervell. Com una gota d’aigua que va caient i va
foradant de mica en mica la roca. Sens a dins al teu cor o al teu
estomac com una opressió que no et deixa respirar. El sol de sobte
deixa d’escalfar i una suor freda et mulla la pell.
Saps que la depressió es dolenta i tu de mica en mica vas entrant en una d’elles. Sempre t’ha passat a la vida existeixen persones que et fan sentir bé i persones negatives, aquesta es una d’elles i tu no tens valor per fugir de la seva bora, tapar-te les orelles no volgué sentir res ni escoltar. Restes amb el cap cot i les paraules van caient com gotes de pluja sobre teu, amarant-te de tristor, xopa de pensaments tristos i visions esgarrifoses . Et dius a tu mateixa que no ets ningú que no serveixes per res. Seria tant senzill marxar o no tenir tanta por . Perquè el que tens es temor de tot potser de tu mateixa de no saber viure , perquè viure es el mes important a la vida i en aquest moment no en tens ganes.
Mes de cop i volta alguna cosa dins teu et diu, no ets tu es ell, no facis cas existeixen persones tòxiques i aquesta es una d’elles. I respires fort mires per la finestra i dius.- Soc persona i soc com soc tiraré endavant perquè jo soc única i me’n sortiré . Mires per la finestra agafes aire i mires els arbres verds ,un ocell passa volant i et dius que l’ocell es lliure i tu també ho seràs.
petita com una taronja i et pots amagar dins un cau de conill i no sortir mai mes . Parar els pensaments del teu cap i no sentir-te tant
desgraciada . Les paraules et fereixen com si fos un punxo que et va travessant el cervell. Com una gota d’aigua que va caient i va
foradant de mica en mica la roca. Sens a dins al teu cor o al teu
estomac com una opressió que no et deixa respirar. El sol de sobte
deixa d’escalfar i una suor freda et mulla la pell.
Saps que la depressió es dolenta i tu de mica en mica vas entrant en una d’elles. Sempre t’ha passat a la vida existeixen persones que et fan sentir bé i persones negatives, aquesta es una d’elles i tu no tens valor per fugir de la seva bora, tapar-te les orelles no volgué sentir res ni escoltar. Restes amb el cap cot i les paraules van caient com gotes de pluja sobre teu, amarant-te de tristor, xopa de pensaments tristos i visions esgarrifoses . Et dius a tu mateixa que no ets ningú que no serveixes per res. Seria tant senzill marxar o no tenir tanta por . Perquè el que tens es temor de tot potser de tu mateixa de no saber viure , perquè viure es el mes important a la vida i en aquest moment no en tens ganes.
Mes de cop i volta alguna cosa dins teu et diu, no ets tu es ell, no facis cas existeixen persones tòxiques i aquesta es una d’elles. I respires fort mires per la finestra i dius.- Soc persona i soc com soc tiraré endavant perquè jo soc única i me’n sortiré . Mires per la finestra agafes aire i mires els arbres verds ,un ocell passa volant i et dius que l’ocell es lliure i tu també ho seràs.
Comentaris
-
Molt fort[Ofensiu]Karin | 21-02-2016 | Valoració: 10
Un relat que fa esfereir, moltes persones es troben en aquest tràngol. No obstant
m´agrada -
Aire lliure[Ofensiu]Grocdefoc | 09-02-2016 | Valoració: 9
Descrius molt bé l'estat en què algunes persones es deuen trobar contínuament per manca de valor d'enfrontar-se a elles mateixes. Cal estimar-se a un mateix molt més que als qui ens fan sentir malament, per més lligams que ens uneixin a ells. La vida passa volant i cal trobar l'equilibri. L'última part és la remuntada, quan ens veiem reflectides en l'ocell lliure... però el que cal és sentir-nos -sempre- realment lliures. No deixar pas als... jo els hi dic "dracs". M. Pilar http://artgrocdefoc.com/
l´Autor
464 Relats
1635 Comentaris
321056 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquèa dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.
Últims relats de l'autor
- FÀBRICA DE PARAULES
- NAGHIB MAHFOUZ I KHAN EL KALILI
- L´ELEFANT D´EGIPTE
- TROBADA AMB ISIS
- ELS COLOSSOS DE MÈMNON
- DE LUXOR A ASSUAN
- LES QUATRE PASSAREL-LES I EL NIL
- AEROPORT DE LUXOR
- UN AVIÓ DE CINQUANTA ANYS
- COSIR AMB ELS MORTS
- MARISCADA AL CAIRE
- ELS ULLS DEL NIL
- Somnis d’ estiu
- MALEÏT TRETZE
- Sant Jordi