Toxicitat

Aquestes ànsies de perfecció que no ens deixen viure... “Has de ser feliç” “Riu, riu” “Guanya diners” “Produeix, consumeix” “No t’enfadis, no estiguis trist” “Adapta’t” “Has d’estar guapa, has d’estar prima, has d’estar sana” “Sigues amable” “Segueix les normes” “No et droguis” “Sigues autònom” “Sigues sociable” “Estudia” “Fes el que et diuen” “Sigues tu mateix” “No depenguis dels altres” “Forma una família” “Viu a un lloc segur” “Mostra els teus sentiments, controla les teves emocions” “Guarda les distàncies” “Disfruta del sexe” “No cometis excessos” “No facis el ridícul” “Sigues divertit, sigues ingeniós” “Sigues culte” “Escolta les autoritats” “Desobeeix les autoritats” “Fes cas als professionals” “Demana ajuda” “Sigues autosuficient” “Fuma, beu, viu” “Menja sa” “Menja orgànic” “ Estigues informat del que passa al món” “ No reflexionis tant, no li facis tantes voltes” “Fes esport” “Coneix tot el món” “Torna a casa” “Sigues positiu” “Supereu” “Dóna la cara, mostra el millor de tu” “Sigues solidari” “No discriminis, no jutgis” “No parlis amb estranys” “Tingues les coses clares” “No t’envoltis de males companyies” “No pensis massa” “Recicla’t” “Canvia” “Has de sabre de tot” “Opina” “Posiciona’t” “Sigues diferent” “No siguis extravagant” “Sigues actiu” ...
I encara ens sorprèn que hi hagi “malalts mentals”... Queda algun espai per SER dins aquesta patològica cerca de perfecció? On hi cap la vida dins una cerca de control permanent dins aquesta greu intolerància a l’ambigüitat, a la incertesa? Pot ser és la societat qui és tòxica, qui ens confon, qui no ens deixa créixer...