Toulouse,

Vaig arribar a prinicipis de mes, en un petit apartament molt maco, típic de la "ville", amb la seva paret interior de maons i pedres encimentades artesanalment. Cal dir, però, que la façana està feta pols (A veure si l'arreglen). El tema és que estava ben buit, només hi havia una cuineta i una nevera. La primera quinzena de mes, doncs va estar marcada especialment per la paperassa i per la compra de mobles. Com que anar a un Ikea un dissabte a la tarda em provocava a la vegada pànic i angúnia, vaig preferir el tema "trocs", mercats d'encants i la botiga de mobles del barri. Per aquí, el mercat de mobles de segona mà és molt més important (de fet, hi ha mercat de tot de segona mà), la gent es mou més, es canvia de casa, de ciutat, estudiants amunt i avall, ....

Ja instalat, ara puc gaudir més de Toulouse, una "ville" ben diferent al tòpic europeu de carrers nets, jardins amb floretes i castells antics. Toulouse és una ciutat bruta, de carrers estrets amb gent fins ben entrada la nit, de casetes baixetes fetes de maons l'un sobre l'altre,… i són precisament aquests maons els que donen un encant únic als vespres, ja que el sol baixa fins a l'horitzó i ilumina els maons frontalment, convertint la ciutat en un escenari ataronjat, vermellós, rosat. D'aquí el nom de "la ville rose". Aquest espectacle s'accentua als marges de la Garona, on hom pot asseure's i contemplar-lo al costat del descens tranquil de l'aigua. I precisament en els marges de la Garona, els dies de lluna plena s'estableix un diàleg entre el sol i la lluna impresionant. Mentre l'un s'en va deixant el rastre vermellós flotant a l'aigua, l'altra arriba escampant una llum platejada damunt del riu, com si s'estiguéssin intercanviant paraules en forma de colors a través del lent curs de les aigües.