TOUCH US, NO SEX (relat només per adults i ben adults)

Un relat de: Jaumedelleida
TOUCH US, NO SEX
(relat només per adults i ben adults)

Evidentment fruit de l’edat, quan hom ja li resta un pel lluny la dèria i obsessió per tot allò que respiri sexualitat explícita, cada cop te més clar que l’important de debò en una relació, (sigui en parella estable o no) no és pas el sexe pur i dur, com s’entén des de la plena adolescència fins arribar a la mitjana edat, és a dir, dedicació quasi bé exclusiva a la penetració i d’altres actes per conduir-ho tot en consecució “obligada” del corresponent orgasme mutu, sinó que la prioritat ve donada per la necessitat de sentir molt més la sensualitat que desperta l’afecte, el contacte, les carícies, les mirades directes als ulls de l’altre, el besos, l’afecte, en definitiva: el frec proper i físic i no necessàriament el sexual i menys el genital.
En un col•lectiu (com pot ser un grup d’Ioga), i arran dels diversos exercicis que, per exemple, se solen realitzar per parelles, ningú pot arribar a pensar que la persona que t’ha tocat compartir, t’hagi de generar pensaments obscens, tret de què hom tingui una ment recargolada i viciosa, però hem de creure que ens aquests tipus d’ambients no se’n sol trobar-ne i el caliu és sa mentalment. Doncs bé, en acabar el massatge adient o haver-la ajudat en l’elaboració d’alguna postura, i un cop, alternats els termes del mateix exercici, tot acaba en una forta i llarga abraçada per agraïr-se mútuament l’amor i dedicació que un hi ha posat en l’altre. Com es pot suposar doncs, és un gest d’estimació per donar-se gràcies, i per a res, pot intuir-s’hi aquí cap intencionalitat ni pretensió eròtica de cap tipus.

Sabem que normalment una abraçada (que sigui sincera) dura uns tres segons, però quan aquesta dura més de 20 segons, es produeix un efecte terapèutic sobre el cos i la ment, i el cos genera l’oxicitina (hormona de l’amor), amb la qual cosa, entre d’altres efectes, ens ajuda a relaxar-nos, ens fa sentir més segurs, i ens calma els nostres temors i les ansietats.

Això, moltes vegades m’ha fet reflexionar i m’ha fet pensar que amb la carència d’afecte que la majoria de la societat d’avui dia pateix, seria molt convenient que poguéssim donar-nos abraçades sovint, sobre tot, amb les persones que tenim més a prop, car el contacte físic és del tot necessari per poder sentir-nos millor cada dia més, i saber que el món ens estima, que no restem sols en aquesta esmentada societat, cada vegada més aïllada.

Però ara ve la qüestió que més temo. Com puc plantejar-li jo a una persona, a la que m’hi lliga una amistat profunda i demanar-li així de cop: “Amic (amiga): voldria abraçar-te profundament, sentir el teu contacte, el teu escalf, acariciar-te força estona en senyal de pau i amor” i que no interpretés de forma malpensada que vols anar més enllà, és a dir, el què col•loquialment se’n diu enredar-se, enrotllar-se etc.(l’expressió és el que menys importa), a part d’exposar-te de rebre algun carxot, per la gosadia de la proposta inusual?.

Per això penso, seria bo que es creés una mena de xarxa social en la què, qui tingués necessitat d’aquesta mena de relació que he exposat abans, només calgués citar-se amb algú també amb el mateix desig, i arribats al lloc escollit, procedir poc a poc a l’abraçada, carícies innocents, massatges manuals simples, i sense cap mena de pressa, acabar quan es cregués oportú, sabent que la prèvia acceptació de la trobada incloïa no anar més enllà, és a dir, sense que esdevingués finalment sexe. Aquesta hauria de ser la premissa acceptada per ambdues parts. És a dir: TOUCH US, NO SEX (TOQUEM-NOS, PERÒ SENSE SEXE).

No obstant, com a persones sexuades que som, tampoc es pot descartar que, fent ús del lliure albir mutu dels contactats, es determinés que sí se’n volgués. No s’ha de prohibir pas, si l’abraçada ha encès l’espurna sexual d’arribar-hi, però s’ha de constar que aquesta no en seria pas la finalitat de la trobada.

Pel meu compte doncs, i mentre no trobi creada l’esmentada xarxa específica a la que he fet al•lusió, aniré proposant a les amistats properes que tinc de què em permetin abraçar-les de forma perllongada i segons l’experiència que en resulti, ja us ho comentaria en un nou relat.

Comentaris

  • Coincidència?[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 29-03-2014

    Suposo que és normal que diversos relataires toquem els mateixos temes, cadascú a la seva manera.

    Però no em deixa de sorprendre. Ahir vaig escriure unes línies, i avui clico en el teu relat. Va i em trobo que parlem del mateix. Coincidència?

    No ho sé, però em desperta la curiositat. Si l'acaben publicant a RC el meu relat es titula "Gran Amor, Amor Gran".

    Em plauria molt que poguéssim comentar aquestes coincidències. En la meva biografia hi trobaràs una adreça de correu electrònic, per si vols que ho comentem.

    Salut i enhorabona pel relat.

    Jordi

  • Trencant la individualitat[Ofensiu]
    Albane | 28-03-2014 | Valoració: 8

    He tingut la sort de descobrir el ioga de ben jove i malgrat que el contacte extern, tant si és descongut com no, em provoca incomoditat, les abraçades que ens oferim mútuament durant les sessions són suficients per trencar la individualitat a què estem alliçonats.



  • Ens hem de tocar més[Ofensiu]
    nadàlia | 20-01-2014 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt la teva exposició.La tendresa, l'abraçada, donar-se la mà, mirar-se als ulls llargament, profundament sense que el factor temps sigui un impediment. N'estem tots mancats de contacte, En Sebastià Serano, professor i contertulià a TV3 sempre reivindica que les persones ens hem de" tocar" més, sense por i suposo que vol dir aquell cop a l'espatlla de l'amic, aquell prémer les mans proposant un pacte, o, donant-se la pau, hi ha darrere d'aquests dos gestos un munt de significats.
    De fet hi ha una dona de la Índia, ara no recordo si es diu Alma, o un nom semblant que va pel món, ha estat també a Barcelona, i hi ha una gernació de persones que esperen per rebre i donar una abraçada plena d'amor, de pau, de tendresa, sobretot esperen per rebre-la.Poder hauríem de proposar com diu un altre comentarista del teu text dia i hora i extendre l'abraçada com a font de pau i d'acceptació...

  • I tant .....[Ofensiu]
    Sunday | 20-11-2013 | Valoració: 10

    De veritat que m’ha agradat molt. És un relat molt complert i fa raó al nom. Estimat autor, estic d’acord amb tu quan dius que no ens aniria gens malament poder-nos abraçar sovint i, sobretot amb la gent que més estimes. Però l’experiència em fa dir que la gent no hi està acostumada i no ho veu com una necessitat, que hi farem!!! No diuen que tot és educable, doncs, tenim feina. I per últim, quan i on?????

  • No has vist els cartells...[Ofensiu]
    Annalls | 18-11-2013 | Valoració: 10

    ... que es pengen de tan en tan pel carrer algunes persones per reivindicar aquest abraç o contacte, que no ens permetem a menys que siguem parella, fills , germans o alguna relació molt propera?
    Vaig estar a punt amb una amiga de fer-ne un a Girona. Es molt curiós el nostre comportament abans res de sexe, ara tot es val, mentre que una abraçada o agafar-se la ma ,o qualsevol gest afectiu de persona a persona ens fa vergonya o ens ho mirem malament.
    No es així entre els joves que tenen molt clar el que es cada cosa. L'amic-a , l'amic amb dret , o la parella.
    Bona reflexió.
    Anna

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

365 Relats

728 Comentaris

369763 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com