Tots som bessons

Un relat de: Carme Simó

Tots som bessons.
A l'hora exacta
ens pareix el mateix tren
i ens aboca, unànimes,
a la cerca diària.

L'arpó umbilical
se'ns ha desfet als dits.
En no haver-hi parets,
aflora el pànic de veure
tanta carn semblant
a la pròpia. Ens prenem, doncs,
l'antídot de la pell tibada
i els ulls de marbre,
evitant el contacte recíproc
que ens diria que som tous
i aspres i famolencs d'enllà.

Anhelem seure per sempre i mirar
o només veure la quotidianitat
dels passatgers restants
com a través d'una pantalla.
Descobrir-nos, si ens deixem portar,
en un moviment sense consciència,
en l'extravagància d'un gust
i l'horitzó d'una mirada.

Heus-nos però aquí: som macarrons
fent bullir l'olla. No tenim
més sortida que esperar
a que s'obri la porta, ascendir
i que l'aire ens balli
amb idèntica força; o l'esperança
d'intentar creure que som similars
a base de succeir-se el precís
rellotge del capítol diari,
la tendra rutina que proporciona
més llibertat que la mai imaginada,
capaç potser de sembrar en nosaltres
algun tipus de llavor d'altri
i fer-nos finalment somriure si,
Déu no ho vulgui, escoltem
un acudit fora d'hores.

Comentaris

  • De les primeres visites...[Ofensiu]
    bocidecel | 25-07-2008 | Valoració: 10

    ... a Barcelona, em va xocar la fredor del metro atapeït de gent buscant aquell lloc per mirar on no coincidís amb cap altra mirada, evitant qualsevol creuament. Mirades buides que no miren enfora, "ulls de marbre, pell tibada" com dius tu. I em dol que ara, també se'm ha encomanat el marbre. Tots som bessons, però portem una cuirassa d'indiferència.
    Es pot fer posesia de la buidor, encara que sigui la d'una gernació.
    M'ha agradat conéixer els teus relats, t'he descobert a través del Nanorepte.

    Una abraçada.

  • La tendra rutina...[Ofensiu]
    entortilligat | 23-07-2008

    Per arribar on?

    Repeteixo, ets molt bona escriptora!

    Felicitats!