Tots els oceans hi eren, en aquell racó

Una preciosa i trista reflexió sobre una situació de desamor... M'agraden molt les imatges que crees, sobretot la que has escollit per el títol.
Fas un joc entre freds i calors que mostra molt bé una situació de ruptura, on encara queden encenalls d'amor.

Felicitats Sílvia, segueixes escrivint realitats d'una manera molt bella :-)

una abraçadassa,

m

P.S. m'agrada la teva foto!

... on tantes flames s'encengueren, on tantes lluites en venceren, on tantes mirades es tornaren.
Aquell on tants somnis es van perdre, on algunes il·lsuions es van esborrar, on el foc es va apagar, on la màgia va desaparéixer...

i ara "sols" queda en l'oblit, sols els records el tornen, sols el vent en porto cendres d'aquell foc que en aquell racó un dia cremà... i un altre, va ser ofegat per un gran oceà de somnis morts.

(Bé... cap al final del comentari m'he emocionat jo sola, però és que mentre llegia el poema m'he sentit així...)

Reprenent l'aventura endins d'aquestes pàgines després d'un estiu una mica absent...

Que vagi molt bé!
Ens veiem! (= llegim / comentem!)
Ciao!

Gemm@